Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 20 d'abril del 1864 – Barcelona, 15 de
maig del 1946) encetà la renovació urbanística d'Olot amb la construcció en el
"Pla dels Llacs" – uns aiguamolls- d'una ciutat jardí a l'estil anglès avui
coneguda per Eixample Malagrida, amb grans torres i edificis envoltats de
jardins, dirigida en la part tècnica per l'arquitecte municipal Joan Roca i
Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) i acabada el
1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de
1965), s'estén al sud-oest del nucli antic, i Malagrida hi mostrà
l'agermanament Espanya-Amèrica batejant amb el nom de "pont de Colom"
el pas que salva el Fluvià i posant noms de regions espanyoles i de països
americans a les vies que creuen el barri.
Manuel Malagrida també cedí els terrenys per a la construcció de la
Biblioteca Popular d'Olot (1918, no existent en l'actualitat) i la del grupescolar que porta el seu nom (1926).
El Joan Arespa Font publica una fotografía del seu xalet senyorial, resolt amb un llenguatge classicista
afrancesat. Mitjançant un sistema compositiu basat en la combinació de diversos
eixos de simetria i utilitzant un repertori de Lluís XVI, Bonaventura Bassegoda
i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) obté uns
resultats d'una gran riquesa i complexitat espacials, tant en els exteriors
emmarcats per una notable jardí i molt deteriorat, com a l'interior, amb seva
lluerna de claraboia.
Patrimoni Gencat, ens diu que consta de planta baixa i pis i golfes. La
porta d'entrar està coberta per una cúpula, a la mateixa alçada de la cúpula hi
ha un balcó decorat amb gerres. A la part més alta hi ha unes golfes amb tres
finestres amb una columna emmarcant-les. A la part esquerra hi ha un element
arquitectònic també amb cúpula i aguantant per columnas.
L'any 1994 es va remodelar per convertir-lo en alberg
Quan sigui possible sortir amb una mínima seguretat, poseu Olot a la llista
d’indrets de Catalunya de visita obligada.
Ah!, i sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada