Trobava a faltar a Montblanc una publicació
com “Molins i sèquies de l’Espluga de Francolí durant l’edat mitjana.
Recuperació d’un antic rec al Museu de la Vida Rural” de l’Antoni Carreras i Casanovas (l'Espluga de Francolí, Conca
de Barberà) i el Ramon Rosich Trullols.
Intueixo que atès l’elevat nombre d’aquestes instal·lacions , potser ja s’ha
fet alguna publicació monogràfica que de moment no és accessible per la xarxa :
Molí de la Vall, Molí del Povilalta, Molí de Ponet, Molí del Pinetell, Molí
de Pas, Molí del Malet, Molí de Llorac, Molí de Vinyols, Molí de Fora, Molí de
Dins, Molí de Dalt o del Vicenç, Molí de Cervera, Molí del Celdoni, Molí del
Castellví, Molí dels Capellans, o Molí del Roig, Molí de Britets, Molinet de
Baix o del Pere, Molí Gran o molí de la Volta, Molí Xic, Moli de la Farga,.. ,
d’aquet darrer Patrimoni Gencat no en diu res més enllà de la ubicació ; En un
descampat a l'esquerra del riu Francolí, a l'aiguabarreig d'aquest amb el
torrent Sec que recull les aigües del vessant oest de la carena de Miramar.
El Raul Pastó Ceballos em feia arribar imatges fotogràfiques.
Farga, etimològicament deriva del
llatí fabrĭca, ‘obrador, lloc on es fabrica o elabora una cosa’.
Els elements fonamentals de la farga catalana eren el forn i els malls.
En el forn es reduïa el metall per
l'acció del corrent d'aire produït per la trompa i conduït por la tovera. El
forn consistia en una cavitat en forma de piràmide truncada i invertida, amb
les parets revestides en part de pedra silícia i en part de ferro: la paret
adossada al piec del foc, que servia de punt de sustentació a la tovera, es
deia les porgues, i la paret oposada a les porgues s'anomenava el contravent;
una i altra estaven revestides de peces de ferro sobreposades; les parets
laterals del forn es deien la cava i el lleteirol, la primera feta de pedres
fogueres i el segon compost de dues peces de ferro empotrades a terra una mica
més d'un pam. Els malls eren grans peces de ferro massisses, subjectades a
l'extrem de grossos mànecs de fusta que anaven articulats a uns suports i es
posaven en moviment mitjançant una roda hidràulica; un dels malls servia per a
forjar el masser i l'altre per a estirar-lo en barres.
Sembla que la seva darrera activitat va ser la de moli fariner.
El Molí rodejat de verdor té al davant un Pont de pedra antic que salva el
torrent, passat el qual es troba una cisterna de gust barroc.
Pont d'un arc, realitzat en pedra, situat sobre el torrent de Sant Joan, a
tocar del riu Francolí.
Fotografia de l’any 1985. Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de
1912- 15 de març de 2003)
Està rodejat d'una vegetació exuberant, el que fa que sigui molt difícil de
fotografiar.
No el tenen documentat els amics de :
https://www.catalunyamedieval.es/edificacions-de-caracter-civil/ponts/
Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com ,
castellardiari@gmailcom d’aquesta activitat preindustrial al terme de Montblanc,
esperem rebre-la abans del dia de Nadal en que programarem la publicació al
Coneixer Catalunya.
Ah!, i sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada