ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. ESPAÉN. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

 El Jordi Vila Juncá, exerceix de notari gràfic, narrador visual en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades.

Publicava en aquesta ocasió una fotografia de l’església de parroquial d’Espaén, advocada a Santa Eulàlia, al terme de les Valls d’Aguilar a la comarca de l’Urgell sobirà.

Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Fotografia . A.Moras, 1983

L’enciclopèdia catalana ens diu que l’església d’Espaén és documentada l’any 1314, en la relació de parròquies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Aquesta parròquia era integrada al deganat d’Urgellet, on és relacionada, també, el 1391, any en què fou recaptada la dècima a la diòcesi d’Urgell.

 

Espaén formava part del vescomtat de Castellbò, i al final del segle XV, dins la divisió del vescomtat, era inclosa a la batllia de la vall d’Aguilar del quarter de Castellbò.

 

L’església de Santa Eulàlia d’Espaén, sufragània de la de Castellàs, actualment es troba annexa a la parròquia de Noves de Segre. És formada per un edifici de forma trapezial, amb dues capelles laterals a manera de creuer; la capçalera és coberta amb volta i la resta amb embigat. És el resultat de diferents refaccions sobre una església segurament romànica.

Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica ;  Edifici religiós. D'una sola nau amb absis quadrat i dues capelles. Nau coberta amb fusta. Construcció rústega de pedres actualment arrebossada. Porta adovellada al frontis.

Quan al topònim el diccionari català valencià balear  explica que etimològicament  deriva del nom propi germànic Spanosind (cf. Coromines ap. Misc. Fabra 114). Està documentada la forma Spasent l'any 1049 (cf. Aebischer Topon. 25).

La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica “ ens expliquen la seva visita :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/santa-eulalia-despaen-valls-daguilar.html

Que Santa Eulalia   intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.