L’Antoni Pladevall Font, penjava una imatge de Sant Romà de Sau, datada l’any 1958, que forma part de la història de Catalunya.
Sau fou un territori format per cinc parròquies: Sant Romà de Sau, Santa Maria de Vilanova, Sant Pere de Castanyadell, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, totes sota la demarcació del Castell de Cornil, ja documentat al 917.
L'església de Sant Romà fou consagrada l'any 1062 i és un edifici d'estil romànic llombard molt característic del segle XI. Tan mateix aquesta construcció es veié afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment reformada i ampliada. Els fogatges de 1553 situa en 10 les famílies que hi habitava i un capella rector de la parròquia que era Mn. Bernat Cuderch. El 1626 el Cens General parla de 7 cases i 56 persones. El 1689, la visita del Bisbe de Vic es recull que hi havia 25 cases, 9 a prop de la parròquia. El 1782, els censos parlen de 32 famílies a Sant Romà. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com a Església Parroquial a 4km de la capital de l'ajuntament. Amb la construcció del pantà de Sau a la dècada del 1960 tan el poble com l'església i altres elements significatius quedaren sota les aigües.
De l’església que tingué categoria de parròquia llegia : està orientada d'est a oest, com succeeix amb la major part de les esglésies d'origen romànic.
És un edifici d'una sola nau amb l'absis a l'est que presenta les típiques decoracions d'arcs llombards.
A la part oriental ha perdut la paret de tancament i s'observa l'interior de l'església amb la coberta de volta de canó. A la part de tramuntana s'adossa, el campanar. És una construcció de planta quadrada i de tres pisos d'alçada. A partir del segon pis s'obren finestres geminades amb capitells llisos, arcs llombards i dents de serra al damunt. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt. La coberta és a quatre vessants.
Aquest edifici es troba submergit sota les aigües del pantà de Sau. La major part de l'any doncs no és visible a accepció de la part superior del campanar que tradicionalment sobresurt de l'aigua i s'ha convertit en una fita i una icona de l'embassament.
Agraïm la gentilesa de l’Antoni Pladevall Font en deixar-nos conèixer i compartir aquesta imatge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada