Que és un lloc guai, que ‘mola’
segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.
Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.
La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :
Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.
Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.
Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.
Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.
Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf
Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.
Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.
L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.
Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , https://vptmod.blogspot.com/ em remetia a una publicació seva :
https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
El mestre d’obres Josep Masdéu i Puigdemasa (Barcelona, 1851 - 29 de novembre de 1930), que va obtenir el títol l'any 1872, va ser l’autor d’aquesta casa, i també almenys de :
A Barcelona fou autor d'edificis com el mirador de les Cotxeres de Can Girona (1901), la Torre unifamiliar de l'avinguda del Tibidabo (1906), la Casa Anita Rodés (1908), la Villa Cónsol (1911), la Casa Ramis (1912), Can Sala (1919) i la Casa Juliá (1920). https://vptmod.blogspot.com/2017/04/barcelona-montmelo-cases-delfi-sabadell.html
A Igualada fou autor de la Casa Josep Albereda, situada a la Rambla General Vives, 39. És un edifici entre mitgeres de planta baixa més tres pisos, edificada entre 1908 i 1910. La façana imita un encoixinat, amb trencaaigües rematats amb mènsules esculpides. El pis principal té balcó corregut, i hi ha una capelleta entre els dos portals. A Igualada també projectà el gener de 1912 un edifici al Passeig Verdaguer 100, desaparegut l'any 1976, promogut per Josep Vidal i Carulla.
A Terrassa fou autor de la reforma de la Casa Mercè Pous (1915).[4] A Sant Vicenç dels Horts se li atribueix el Casal Turó, de l'any 1922, i Can Comamala (1922).
Esbrinar l'etimologia de Montmeló és una tasca gens fàcil, i cap de les propostes esmentades és convincent. La d'En Moreu-Rey sobre la base del català molló (castellà mojón) en sembla poc probable per la distància fonètica amb meló. Per altra banda, la paraula catalana prové del llatí vulgar *mutulōne-, derivat de mutulus 'mènsula', per la qual cosa la forma llatina **motulone citada per En Griera és incorrecta.
ResponEliminaEn quant a la proposta d'En Coromines, si bé es formalment correcta, implicaria que es tracta d'un topònim pre-català (és a dir, anterior al català en aquella zona), ja que el llatí mēlōne- 'teixó' (derivat tardà de mēlēs) no ha deixat descendents en català.