Cercant l’origen d’aquest topònim trobava : Feners, zona plana con fuen e muita yerba que bi ha enta par d’o norte d’o Tozal de Gratal, en o Prepirineo d’a Plana de Uesca. Defensem un origen llatí faenum, fenc en català, i faria referència a l’abundància d’aquesta planta herbàcia que es molt conreada per a l’obtenció de ferratge.
No es conserva documentació històrica dels orígens d’aquest vilatge fortificat; s’esmenta per primera vegada l’any 1289, quan els Barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l’existència d’un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l’exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya.
L’any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l’exempció d’impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet (Baronies, vol I, pàg. 395), fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós.
El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners.
L’estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adoptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construí l’església. Era aleshores sufragània de la parròquia de l’Espà, actualment depèn de Sant Martí de Saldes.
D’aquesta petita església d’una nau amb presbiteri quadrat, coberta amb volta de canó interna i teulada a doble vessant de teula àrab externa, que respon a la tipologia de capelles barroques de zona de muntanya, amb la porta al mur de ponent, d’arc rebaixat amb dovelles, i amb un òcul circular a la part superior, amb una finestra al costat de la porta i campanar d’espadanya d’una esqueixada que conserva la campana, ens expliquen que l’interior conserva pintures murals al presbiteri i al sostre, i conserva també un retaule neoclàssic d’estructura arquitectònica que acull la imatge del Sant patró.
El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es cantes els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà. Si els trobeu sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada