LLUIS MATEU LAPORTA I L'ESGLÉSIA BARROCA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

Trobava el cognom Mateu en ocasió de documentar el trasllat de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar, situada dalt del turó conegut aleshores com Puig Castellar a l’altre costat del riu ( el lloc es coneix avui com Castellar Vell. ), a l’actual ubicació en la que s’hi aixecava segons les cròniques una església dedicada a Sant Iscle i Santa Victoria. L’any 1.772 s’atorgava el permís eclesiàstic per reutilitzar els ornaments , i altres estris religiosos, i àdhuc el material d’obra - pedres , bigues, teules ,... - en la construcció de la nova església parroquial d’estil barroc que tindria una curta durada, ja que l’any 1.892 es consagrava la nova església parroquial, - que es la que actualment podem veure - construïda amb la tècnica de les ‘ nines russes - damunt de l’anterior que s’enderrocarà quan s’acabi totalment l’obra.

Lluis Mateu Laporta va arribar a Castellar per treballar com a daurador a l’església neogòtica, va conèixer a Josefa Romeu Rius amb la que es va d’esposar, i amb la que va tenir bessonada, la Caterina i la Dolors – que no serien viables - , i al Francisco Mateu Romeu.

El seu quadre de l’església barroca està datat l’any 1.892; atès el procediment en que es va aixecar la nova, intuïm que al llarg dels anys de feina va anar polint un esbós que traslladaria definitivament al quadre justament quan es va fer la seva inauguració.

A reserva de confirmar-ho amb l’arxiu municipal Lluis Mateu Laporta, va exercir com agutzil, fins a la data del seu traspàs quan tenia 51 anys.

El fill Francisco Mateu Romeu va contraure matrimoni amb Maria Riera Pla, d’aquesta unió van néixer l’Angelina i l’Antonia. L’Angelina Mateu Riera va d’esposar-se amb l’Emili Bernadet Domenech i va ser el fill d’aquests Antonio Bernadet Mateu qui va trobar i restaurar l’obra del seu besavi. En aquesta tasca va tenir la col•laboració del Pere Costa i del seu fill el pintor Antoni Costa Mateu.

Pel que fa a la reproducció del quadre cal agrair la tasca del Joan Pinyot Garròs, i la del Josep Vidal Masó en la recuperació de les imatges fotogràfiques.