Llegia que l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de
Mar, 5 de setembre de 1917), va dirigir les obres de construcció de l’hospital Clínic de
Barcelona (1895-1906), sobre un projecte que es va aturar
durant un anys, d'Ignasi Conrado Bartrolí (1881), del que ens agradarà tenir
coneixement del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Cl%C3%ADnic_de_Barcelona
https://www.clinicbarcelona.org/ca/asistencia/historia-del-clinic
No trobava dades dels autors de les successives reformes, això – recordem-ho
sempre – és el REINO DE ESPAÑA. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gtmail.com
Llegia que la plaça de August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 -
Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) desprès de la victòria dels sediciosos feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II
República, va ser cedida a Juan Jiménez Vargas (Madrid, 24 de abril de 1913 -
Pamplona, 29 de abril de 1997) , un excombatent franquista sense cap mena de
categoria en el camp de la medicina.
Juan Jiménez Vargas va procurar destruir el màxim de documentació sobre la
Societat Catalana de Biologia i els mèrits que havien aconseguit els metges que
havien posat al capdavant de la recerca científica el Clínic. Aquest
procediment s’aplicava arreu per part dels “ nous funcionaris”, i
dissortadament funciona avui encara en algunes administracions; l’ombra del
feixisme és allargada.
Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan
March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de
març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de
1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada