El Jordi Vilá Juncá, publica una fotografia; Algú es recorda de quan la font estafa al
cruce de La Paella.?
i de on era aquesta...... una aixeta d'aigua freda i l'altre calenta.
La resposta la trobava en una publicació del Diari d’Andorra:
https://www.diariandorra.ad/noticies/la_contra/2011/02/14/una_font_granit_pionera_53794_1135.html
Senzilla i austera, i de no massa alçada, la font de la plaça Santa Anna no
és una font qualsevol. Desplaçada, avui, a una funció més decorativa que no pas
utilitària, va ser la primera deu que es va instal·lar a Escaldes entre les que
es poden incloure en l’arquitectura de granit (que cal situar-la entre els anys
del 1930 i del 1960).
Era el 1951. I va agafar el relleu d’una altra que s’havia col·locat, a la
mateixa plaça, el 1893. En un altre indret. Perquè la font actual, després de
canviar-ne la ubicació, ha perdut protagonisme. De fet, no és el mateix ser
exempta com ho havia estat que posicionar-se adossada a un mur, com és el cas
actual. Sia com vulgui, la font és pionera. Que per això va ser la primera. I
per això es pot classificar tant com un element arquitectònic com escultòric.
La deu escaldenca està tallada en una sola peça. Un sol bloc. És una font de
tipus artesanal i de tradició local que, tècnicament, brolla en un sol pla.
Disposa d’una pica semicircular i un plafó vertical. També semicircular en la
seva part superior. En general, és un element de formes força arrodonides. I té
dues aixetes metàl·liques discretament treballades. Iguals en l’inici. Però
diferentment desgastades pel seu ús. Per la seva utilització. D’una de les
aixetes en raja aigua calenta. Molt calenta. De l’altra, freda. Malgrat que el
component decoratiu s’imposa a la funció principalment utilitària que havia
tingut en dècades passades, durant l’hivern de la font no en brolla ni aigua
calenta ni freda. Res de res. El comú, que n’és el responsable, en tanca el pas
per evitar que es gelin les conduccions. El que no es congela és la tradició
termolúdica escaldenca. La de la parròquia de l’aigua. I la d’una font que va
servir de model per a d’altres que es van anar instal·lant durant la dècada del
1950. Punts d’aigua per satisfer les necessitats llavors. Mobiliari urbà i de
decoració, avui.
Originàriament aquesta font estava a prop de la façana principal de l’hotel
Pla, mirant just cap a la plaça Santa Anna, l’emblemàtic edifici va ser reformat per l’arquitecte
Xavier Pla Pujol (1906-1996), i enderrocat
l’any 2010.
https://www.bondia.ad/vist-i-no-vist/hotel-pla-anys-40
Xavier Pla Pujol , ens deixava entre
altres obres la casa comuna i les
escoles d'Ordino i Encamp, que esperem publicar properament.
Trobava una entrada:
https://www.cultura.ad/banc/Cerca3_Inventari.php?id=121
La data a la fotografia de la font és en aquest cas l’any 1954, diria
doncs, que no és la mateixa, o si ?. Agrairem la vostra resposta a l’email castellardiari@gmail.com, també si
en teniu noticia, el nom, cognoms, lloc i data , si fos els cas, de l’autor de
la font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada