IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE LLETÓ. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la que havia estat església parroquial de Lletó, al terme d’Alàs i Cerc, a l’Urgell sobirà, advocada al protomàrtir Sant Esteve, em feia notar que una creu de cementiri diu fins hi tot l'hora del decés,  produït l'any 1892 .

Les imatges constaten que el sostre està cobert amb uralita, material altament contaminant.

 

L’edifici presenta un alt risc d’enrunar-se . 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/971

A. Moras, Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, fotògraf de patrimoni, llicenciat en història medieval            , retratava l’any 1986 “Vista de la façana principal” de la que era aleshores l’Església parroquial de Lletó, advocada al protomàrtir Sant Esteve. 

Necessitem dades d’aquest Antonio Moras Navarro, a qui  no se li han reconegut, com cal, els seus mèrits en favor del Patrimoni Històric, su pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

La vídua, l’Antonia Bonil López, m’explicava que ; l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.

L’any  1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.

L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.

Des de l’any  1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.

Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.

Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat

L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.

Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006

Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....

https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro

Patrimoni Gencat, en fa una descripció quasi telegràfica; edifici religiós d'una nau coberta amb fusta i exteriorment amb pissarra a una vessant.

Construcció amb pedres sense fer filades i arrebossada.

 Porta adovellada i petit campanar de paret al mur sud.

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriu a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601n.xml

Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc), l’església,  situada en l’actual despoblat de Lletó. Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone. De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve. Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant com a venedors d’una casa amb cort als esposos Isarn i Guinedell, situada en la mateixa demarcació parroquial. L’església de Lothone figura esmentada també en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

 

Hom sap d’altra banda, segons els fogatjaments confeccionats el 1358, que el lloc de Lletó, amb un total de deu focs, pertanyia al domini del capítol de la Seu, encara que els seus habitants pagaven cens en moneda pel concepte d’alberga al vescomte de Castellbò. Així mateix hi ha constància que el capellà de Lletó liquidà per la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell, la quantitat d’una lliura i cinc sous.

Davant d’aquest abandó, fins el crim que es perpetrava contra la nostra  vida, i hisenda , per part d’IBERDROLA, amb la conducta greument imprudent d’una tercera persona – que fins al moment, ni s’ha disculpat per les seves accions – em semblava “ un assumpte menor “

Cal emprendre  accions urgents per evitar la pèrdua irreversible del nostre Patrimoni Històric, anem tard dissortadament.  

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació, nosaltres la farem arribar a mdc@csuc.cat;  recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.