El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de la capella del mas de Dalt de Canturri, advocada a Sant Vicenç, i em precisava , està en molt mal estat , filtracions , manca de manteniment , ...,
Patrimoni Gencat ens diu que és
un temple d'una sola nau amb capçalera plana orientada a nord i coberta amb
volta de canó. Presenta un àmbit presbiteral profund i sobrealçat en relació a
la resta de la nau, a la qual s'obre a través d'un arc de mig punt, amb un
desnivell que se salva amb una escala de tres graons. L'església presenta dues
capelles laterals, obertes a la nau a través d'arcs de mig punt que, junt amb
la capçalera, donen a la planta la forma de creu.
L'església presenta un cor de fust en alt als peus de la nau. Hi ha tres
altars amb tres retaules barrocs de guix i fusta amb columnes salomòniques i
decoració vegetal, han perdut, però, els llenços que contenien les imatges.
A la capella lateral situada a
l'oest hi trobem una llar de foc construïda pels soldats durant la contesa bèl·lica
que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general
Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
L'església serví com a refugi de les
tropes republicanes.
La porta d'accés a l'església es troba a la façana meridional, és d'arc de
mig punt i es troba descentrada cap a l'oest.
Al damunt hi ha un ull de bou que si està centrat en la façana. El conjunt
té dues finestres de doble esqueixada al mur meridional de cadascuna de les
capelles laterals. El parament exterior de la nau és a base de carreuons
toscament desbastats i de disposició totalment irregular. Hi ha restes
d'arrebossat de calç sobre el mur meridional.
La coberta del temple és de llosa a doble vessant. Recentment, part
d'aquesta coberta ha cedit.
A. Moras , Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca i àdhuc Catalunya
el màxim reconeixement, retratava l’any 1983,
Visió d'una façana.
L'església de Sant Vicenç de Canturri recorda per la seva tipologia a
l'església relativament pròxima de Santa Creu de Castellbò que data del segle
XVIII.
No es coneixen notícies concretes sobre la història de l'església de Sant
Vicenç de Canturri, es sap que era sufragània de la parroquial de Sant Marc dePallerols del Cantó i que actualment
està “tècnicament” supeditada a
l'església parroquial de Sant Serni de Noves de Segre. En el lamentable estat en
que es troba la celebracions religioses NO
SON POSSIBLES, cal considerar-la com una ruïna.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos en diu a: https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601co.xml
El mas de Canturri, dividit des del segle XIX en el mas de Dalt, al qual
pertany l’església de Sant Vicenç, i el
mas de Baix, situat a l’esquerra del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic
municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò.
El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del
monestir de Santa Cecília d’Elins, en la seva acta de consagració del 1080.
En el Spill del vescomtat de Castellbò del 1519, Canturri de la vall de Santa Cecília, consta com a mas habitat per dos germans.
La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a
successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt
imperi era del vescomte.
La jurisdicció criminal, que havia estat causa de litigi entre ambdues
senyories, fou concedida, per arbitri del bisbe Pere de Cardona (1472-1515), al
prior de Castellbò.
La capella particular de Sant Vicenç de Canturri és sufragània de la
parroquial de Pallerols del Cantó.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada