http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4227
Per arribar-hi cal agafar, des del P.K. 1167'700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), la TP-2039 en direcció a El Catllar. A uns 1400 metres després d’haver creuat l'autopista A-7, i quasi tota la urbanització Pinalbert s’agafa una un camí a mà esquerra d'accés a Mas pastoret, i després d’uns 800 metres de camí de terra bastant tortuós s’arriba al Mas de Pastoret. S'ubica dalt d'un turonet que forma part de les estribacions orientals del Gurugú, en un lloc amb bona visibilitat i domini del territori. Actualment està envoltat de terrenys erms, part bosc de pi blanc i part de garriga, però antigament totes aquestes terres eren conreus.
L’estructura actual d’aquesta masia correspon al segle XVII, amb ampliacions dels segles XVIII i XIX que s’annexen a l’est del mas originari. És un edifici compacte envoltat de baluard sense elements arquitectònics remarcables, si exceptuem la torre i la porta principal d’accés, amb arcada de pedra que du, en la clau, les lletres IHS i l’any 1612 que ens data l’edifici.
La torre se situa a l’oest del mas, separada del cos principal, però unida per un pont d’obra, posterior, a nivell del primer pis. Es tracta d'una torre circular, de 4'30 metres de diàmetre intern, amb un gruix de mur de 1 metre, més una sortida en talús de 0'70 metres., aproximadament. L'alçada total és de 12 metres. L'aparell és de maçoneria irregular, amb les obertures emmarcades per carreus. Hi ha molt poques obertures, una a la planta baixa, en el talús i al nord, amb un lleuger vessament, una altra en el primer pis que comunica amb el mas, a més de diverses espitlleres molt estretes i una petita finestra quadrada. A la part superior es conserven parcialment quatre matacans sobre mènsules de pedra, com també gàrgoles cilíndriques per drenar la terrassa, el sòl de la qual està ensorrat. La distribució interior és de planta, dos pisos i terrassa. Es conserven dues de les voltes cupuliformes, amb marques de l'encofrat de canyes en el morter. Aquesta torre s’ha de datar, com el mas, en els segle XVII, en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.
Des de fa anys el mas està deshabitat i ja ha començat l’inexorable procés d’enrunament. Part dels trespols i de la teulada ja s’ha ensorrat. La torre es conserva en relatiu bon estat, tot i que convindria arreglar la coberta i els matacans.
El drama de la Covid. 19 i la gestió que n’està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA son objecte de comentaris, aquí i fins a la resta d’Europa i del món, el ESTADO DE ALARMA, ha suposat de facto la incapacitació de TOTS ELS CIUTADANS , el tema del confinament dels infants es tracta de forma MOLT diferent en països de tradiciño democràtica com Aelanya m Suïssa o el regne Unit , us deixo un enllaç d’un dels diaris que SEMPRE acostuma a fer costat a les tesis del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://elpais.com/elpais/2020/03/30/mamas_papas/1585574205_846507.html
“Estuve revisando la postura de varios países como Alemania o Suiza, entre otros, y descubrí que permiten un tiempo al aire libre para los niños, a los que les otorgan el derecho de jugar porque tienen y deben hacerlo. Por ejemplo, en las barriadas alemanas suelen tener en el centro un espacio común y se ha pedido que los vecinos se organicen para que los menores puedan ir a jugar, mantiendo, claro está, la distancia de seguridad. Hay otros países, como Francia, que incluso permiten a los más pequeños salir una hora a la calle”. “Y en cambio, aquí, en España tenemos edificios que tienen azoteas o patios y en vez de organizarnos, se prohíbe usarlos”.
Obiter dicta , afegiré que al Regne Unit es deixa estirar les cames a TOTHOM, i que això sens dubte evitarà un augment espectacular de la diabetis o dels accidents vasculars.
Cada dia que passa la ciutadania es malfia més de les actuacions que es duen a terme des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, que recordeu centralitzava la Sanitat – que estava traspassada feia anys i panys - ,i posava en marxa una campanya de compres, que un dia si , i l’altre també ens sorprenia amb algun nou desastre.
https://www.elmundo.es/espana/2020/04/17/5e997f41fdddff20748b45f8.html
Quants diners públics s’han fos en aquests dies?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada