Llegia que l’any 1835, amb la desamortització de Juan de Dios Álvarez, Méndez, més conegut com Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) els cartoixans foren DEFINITIVAMENT expropiats i hagueren d’abandonar el monestir .
La desamortització va consistir en desvestir un sant, l’església catòlica per vestir-ne un altre els oligarques de l’època. Potser ben pensat però, ni els uns, ni els altres, tenien, ni tenen res de Sant , oi?. Ah!, sempre es feia, i es fa, invocant “l’interès general”.
Avui, amb bona part de la societat en estat de quasi misèria, la desamortització consisteix en privar-nos del màxim de drets, socials, econòmics, civils, democràtics, ... , i sembla que de moment els està sortint força bé, oi?.
L’endemà mateix de la sortida dels monjos, la cartoixa fou saquejada i, dies després, incendiada. I és que exercir un poder temporal, fa difícil fer amics, oi?.
En només dos anys, l’edifici monacal fou destruït gairebé totalment.
Els béns de la cartoixa que restaren després del saqueig foren venuts en subhasta pública l’any 1843 i adquirits per un grup de propietaris.
El 1980, després d’un llarg procés administratiu i de gairebé un segle i mig d’abandonament i desolació, el conjunt de les ruïnes cartoixanes fou declarat Bé d’Interès Nacional.
Amb el traspàs de competències de l’Estat, la Generalitat de Catalunya inicia un període de consolidació i desenrunament.
Finalment, el 1989, el conjunt fou donat pels antics propietaris al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual el gestiona, l’obre a la visita pública i n’inicia les obres de restauració.
La capella del Sagrari d'estil barroc classicista, potser ja del segle XVIII, es va construir darrere l’altar major desfent l’absis de l’església per connectar amb aquesta.
S’explica que durant la recerca que feien els cartoixans per trobar el lloc més adient per aixecar el seu monestir , trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a Déu".
Diu la tradició que l’altar de l’església es va situar sobre el lloc on hi havia el pi des del qual, segons la llegenda, partia l’escala per on els àngels pujaven i baixaven del cel i que donà nom al monestir d’Escaladei: l’escala de Déu.
https://www.monestirs.cat/monst/priorat/pr15esca.htm
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=17525137
Ahir 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.
Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html
Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html
La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html
La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències
Que Santa Maria d’Escaladei , intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada