Del topònim seguint a Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) deduïm que en aquest indret possiblement hi havia un assentament humà que s’estendria per tota la Vall :
PARDINA f.
|| 1. Ruïnes d'un edifici, indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada (Coromines Card. 301).
Consta com a parròquia des de l'any 1060, més tard al 1108 va ser cedida per Ermessenda, vescomtessa de Bas i pel bisbe de Girona Bernat Humbert, al monestir de Santa Maria de Manlleu, poc després els monjos agustinians de Manlleu van fundar el Priorat de Puigpardines. L'any 1362, segons el llibre Verd de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al priorat de Manlleu, passant al segle XVI, l'any 1592 a convertir-se en una parròquia independent.
Fou famosa l'anomenada Confraria d'En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (segles XIII-XIV)
Amb els terratrèmols del segle XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc la porta d'entrada.
El temple fou modificat durant el segle XVIII, hi excel•lien unes extraordinàries pintures al fresc de Joan Carles Panyó i Figaró [Mataró, Maresme, 1755 — Olot, Garrotxa, 1840 ], que desapareixeran en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-1939
La descripció tècnica ens explica que Santa maria de Puigpardines , originàriament romànica, ha sofert un seguit de transformacions al llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies. La porta d'entrada estava situada antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes de fust monolític i capitell amb ornamentacions florals. Actualment està tapiada. Hi ha una gran torre amb campanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada