Em cridava particularment l’atenció la teulada del Pou de Sant Antoni Abad de la Llacuneta; caseria situada a la falda Nord del tossal dit el Pujol (180 m), al NE de la vila i a la riba esquerra de la riera de Marmellar. Comprèn diverses masies, com Cal Rossell, Cal Badó, Cal Totosaus, Cal Martí, Cal Pujol, ...
El topònim de la Llacuneta és indicatiu d'un antic accident lacustre del qual avui no n’ha quedat cap vestigi.
Amb el nom d' ipsa Lacuna és documentat el lloc en els límits de Castellví de la Marca l'any 1023.
Posteriorment (1184) trobem ipsam Lacunam com un lloc del terme del castell de Castellet; fou Bertran de Castellet qui, el 1255, donà al monestir de Santes Creus la “quadra de la Llacuneta i els seus masos”.
El 1358 el monestir esmentat posseïa, a les masies de la Llacuna de Castellvell, Ferran i altres llocs, un total de 43 focs.
A partir del 1842 la Llacuneta restà incorporada a l'Arboç
Compareixia ben aviat un veí de les cases properes, preocupat potser pel fet que quatre persones s’haguessin arribat fins allà, i per esbrinar sens dubte les intencions que els animaven.
Quan li demanava – si en tenia coneixement – per l’autoria del singular sostre d’aquest pou – al que no calia enlletgir amb el fil elèctric – em sorprenia explicant-nos que segons una tradició oral, l’Antoni Gaudí i Cornet ( Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), devot de Sant Antoni Abad, s’aturava aquí en algunes ocasions quan feia el viatge entre Barcelona i la seva terra natal, i que amb d’intenció de dignificar el paratge en va fer el disseny.
Sou pregats de confirmar i/o desmentir a l’email coneixercatalunya@gmail.com aquesta informació que ens donaven, i que us participem amb totes les reserves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada