Llegia que l'edifici localitzat al número 246 del carrer Diputació de
Barcelona, va ser projectat i construït entre 1907-1908 per encàrrec de la
societat "Sobrinos de Berenguer". L'edifici va rebre la tercera menció
en el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1910.
Tal com es veu a les inicials "S. de B" que apareixen a les
reixes de l'entresòl, es feu construir aquest edifici com a casa de pisos de
lloguer i alhora com a seu social de l'empresa tèxtil.
Té la façana de pedra, d'una extraordinària riquesa ornamental, amb
diversos elements al·legòrics a l'activitat tèxtil, entre els quals cal
destacar la filadora del pinyó o la dona amb el teler que presideix la tribuna,
així com el grup d'infants que carretegen grans peces i embalums.
Fotografia de Santiago Martinez Urbina
L'edifici aparegué publicat el 1911 com a propietat de Casimir Clapés,
mentre que a la documentació municipal un tal Josep Clapés i Berenguer és
esmentat com a gerent de la societat. Probablement són els "Sobrinos de
Berenguer" i per això la casa ha estat anomenada algun cop casa Clapés o
Berenguer Clapés.
L'autoria constitueix en certa manera un aspecte controvertit, ja que,
mentre unes vegades fou publicada com a obra de Joaquim Bassegoda i Amigó,
d'altres aparegué assignada al seu germà Bonaventura; així, encara que aquest
darrer és qui signa els plànols municipals, cal considerar-la obra d'ambdós
arquitectes, com feu també alguna publicació.
Al projecte arquitectònic es van representar dues torretes laterals que
coronaven la façana, d'inspiració goticista i que avui dia no hi són.
L'any 1990 es va iniciar un procés de reforma a gran escala a fi de
recuperar l'esplendor original de l'edifici i destinar-ho a oficines de lloguer
de luxe. La restauració va respectar els elements més destacats dels interiors
com sostres, arrambadors i paviments de fusta així com les fusteries originals;
es van restaurar els estucs a foc i es van reposar algunes vidrieres
desaparegudes en intervencions anteriors.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/50163
Això de “ sobrinos de Berenguer” , enlloc de “ nebots de Berenguer” , obeïa,
com afirmava el rei mentider – desprès s’afegirien més “mèrits” – "A nadie
se le obligó nunca a hablar en castellano"
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html
http://barcelofilia.blogspot.com/2013/12/casa-berenguer-terrat-i-facana.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada