El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
En aquesta ocasió m’enviava una fotografia del nucli de Torà de Tost, poble del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l’Urgell
sobirà.
Llegia que el poble, actualment amb una població de 19 habitants, es troba
aigua amunt del riu de Tost a 1.014 metres d'altitud, situat al vessant septentrional de la serra
de Tost.
L'església parroquial està advocada a la Mare de Déu de l'Esperança.
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/03/mare-de-deu-de-lesperanca-tora-de-tost.html
Els cal la celestial col·laboració de la seva patrona als veïns de Torà, a dia d’avui , la Vall de Tost està amenaçada pel projecte d'un abocador i d'una guixera per part d'una multinacional, i únicament amb l'oposició veïnal , malgrat han creat una plataforma per evitar que continuïn endavant aquests projectes, sense la intervenció de l’Altíssim la cosa “ no pinta bé”
http://salvem-tost.blogspot.com/2009/02/labocador-de-tora-de-tost.html
Afegiu-vos a la lluita dels veïns de Torà de Tost, no defensen únicament el
seu dret legítim a viure com a persones, defensen també el vostre, l’aigua sempre va al mar, i
la contaminació més aviat que tard afectarà també a les terres baixes.
Quan al topònim, malgrat l’accent, defensem la seva procedència de l’abundor
en aquestes terres de la planta
verinosa, fins i tot letal, de la família de les ranunculàcies del gènere
Aconitum.
L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba
verinosa, o realgar/rialgar(Aconitum napellus).
Cuideu-vos molt, els que assumien que ens havien de protegir de tot mal, NO
SON BONA GENT
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; recordeu
SEMPRE que Catalunya NOMÉS EN TÉ a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada