El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia de l’església “ vella” de Cabó,
advocada a Sant Sadurní, que va ser un dels set bisbes
missioners que en el segle II l’Església de Roma va enviar per evangelitzar les
Gàl·lies.
Sadurní va fixar la seva residència a Tolosa en el 250, i va fundar allí
una seu episcopal.
En aquell temps, a la Gàl•lia hi
havia poques comunitats cristianes, amb escàs nombre de fidels, mentre els
temples pagans s’omplien de fidels que oferien sacrificis als ídols.
Sadurní, que havia arribat de
l’Àfrica o de l’Orient, havia reunit ja els primers fruits de la seva
predicació, atraient a la fe en Crist un bon nombre de ciutadans.
El bisbe, per arribar a un petit oratori de la seva propietat, passava tots
els matins davant el Capitoli, el principal temple pagà, dedicat a Júpiter
Capitolí, on els sacerdots pagans oferien en sacrifici al déu pagà un toro per
obtenir les gràcies que demanaven els fidels.
Sembla que la presència de Sadurní tornava muts els déus i d’això els
sacerdots pagans van acusar el bisbe cristià, la irreverència del qual sembla
que havia irritat la susceptibilitat de les divinitats paganes.
Un dia la multitud va envoltar amenaçadora Sadurní i li va imposar que
sacrifiqués un toro sobre l´’altar de Júpiter. Davant del rebuig del bisbe de
sacrificar l’animal, que poc després es convertiria en l’instrument inconscient
del seu martiri, i sobretot pel que consideraven els pagans un ultratge a la
divinitat, ja que Sadurní va dir que no tenia por als raigs de Júpiter, ja que
era impotent perquè no existia, el van agafar enfurismats i el van lligar al
coll del toro, al qual van picar perquè corregués escales avall del Capitoli
arrossegant el bisbe.
Sadurní, amb el cos destrossat, va morir poc després, i el seu cos va
quedar abandonat al carrer, d’on el van recollir dues pietoses dones i li van
donar sepultura «en una fossa molt profunda», sobre la qual hi ha actualment
l’església de Notre-Dame du Taur.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15486
El lloc de Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el
839.
L'any 1017, Cabó, també apareix com a nucli de població en documents
procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle X la vall de
Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan.
Al segle XII el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell.
L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué
domini reial.
Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha
poques referències a l'església de Sant Serní.
Va ser l'església parroquial fins que es va construir als anys 50 del segle
XX, durant la dictadura del general Franco, un nou temple al centre urbà, dedicada ara a sant Isidre i sant Serní.
Que Sant Sadurní intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturin les mortsde persones grans, malalts crònics, minusvàlids i persones amb pocs recursoseconòmics.
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada