De Palouet de Segarra llegia ; El poble es mantingué emmurallat fins als anys 30 del segle XX; les darreres restes de les muralles foren aterrades als anys 60.
Tant l’enciclopèdia catalana, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0041233.xml com http://www.lasegarra.org/Palouet-168.html
insisteixen en que NO ÉS/ ERA un poble encastellat. Com si fos possible això en un plana, oi?.
A https://ca.wikipedia.org/wiki/Palouet recullen que una part de Can Cuadros, fou el castell del poble, i del qual se'n conserven diverses arcades i estances.
El castell de Palouet està documentat ja l'any 1116, quan en Pere Ponç féu testament abans de peregrinar al Sant Sepulcre i entre moltes altres possessions, deixà al seu fill Arnau el castell de Palouet.
L'any 1257 pertanyia a Galceran de Pinós i Cardona , (Baró de Pinós, Valmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l'Espà, Gósol, Saldes, Josa, Quer Foradat, Llor, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, Talteüll, Fórnolls y Sa Guàrdia. ( 1233-1277), Baró de Crose.
De Can Cuadros trobava :
Les invitamos a disfrutar del encanto rural, y alojarse en una antigua fortificación del siglo XII. Situada en Palouet, un tranquilo pueblo de 15 habitantes rodeados de campos de cereal, huertos y bosques de robles y encinas. En nuestro pequeño establecimiento hemos recuperado la filosofía de las antiguas fondas y hostales, atendidos por los propietarios en un ambiente familiar. Este verano disfruten la piscina municipal, acceso gratuito!!
Recollíem imatges del nucli més antic, on el gats descansen plàcidament com recollia el Tomàs Irigaray LOpez.
No trobava – més enllà de la placa - cap referència a en Josep de Cal Balagué, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Espero, sense gaire esperances, noticies de l’edifici de l’escola pública, avui local social, quan es va fer, qui en va ser l’autor ,... a l’email coneixercatalunya@gmail.com
De l’església advocada a sant Jaume, on podíem accedir gràcies a la gentilesa de l’Hostal Palouet, us en farem un post específic.
Del fossar típic de la Segarra, amb els seus porxos en recollia imatges, també sense gaire esperances espero rebre’n noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor , que tractant-se d’un equipament municipal acostumava a ser l’arquitecte i/o mestre d’obres titular.
Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada