El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de l’edifici de la Cooperativa Agrícola, situat al començament del nucli urbà de la població de Palau-saverdera, al costat de la carretera GI-610. Adossat a l'antic celler d'oli de la vila.
Patrimoni encat explica que és un edifici de planta irregular format per tres grans cossos rectangulars adossats, dos en paral•lel i un altre de transversal a la part posterior. Les tres naus presenten la coberta a dues vessants de teula, tot i que les dues principals ho amaguen darrere dels coronaments de les façanes. L'edifici principal, on hi ha la botiga, està distribuït en una sola planta, amb les obertures d'arc rebaixat amb l'emmarcament d'obra. La part superior de la façana presenta una barana amb gelosia, amb un plafó central circular decorat. A l'interior, el sostre és de maó pla sostingut per una encavallada de fusta i hi ha les botes de vi. La construcció és de pedra sense treballar lligada amb morter. L'edifici del costat presenta planta baixa i pis, amb les obertures rectangulars i amb el mateix tipus d'emmarcament, tot i que les finestres del pis presenten guardapols. La façana està rematada per una cornisa motllurada que sosté un coronament esglaonat als extrems i amb un plafó central circular també. La façana posterior manté la mateixa testera i presenta un portal d'arc rebaixat per accedir-hi, en canvi, la façana lateral només repeteix el coronament esglaonat. Les façanes principals d'ambdós edificis estan arrebossades i pintades, de la mateixa manera que els marcs de les obertures.
La nau posterior té un ús funcional i no presenta cap tipus d'element decoratiu. Dos petits cossos de totxo se li adossen als extrems est i oest.
La cooperativa agrícola es va formar el 1933 i s'establí en aquest edifici, on ja s'elaboraven i comercialitzaven anys abans, productes agraris.
A l'arxiu del Col•legi d'Arquitectes de Barcelona es conserva el projecte original del celler, de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), de l'any 1920, que no es va arribar a dur a terme.
Cal esmentar com a anècdota que, vers el 1945, l'arquitecte Pelayo Martínez Paricio (Figueres, 1898-1978) en projectà una ampliació amb una nau adossada que mai no es va construir.
És del TOT INCREIBLE que es desconegui l’autor d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada