Patrimoni ens la descriu així; gran edifici envoltat de jardí i format per dos nuclis constructius diferenciats. A la banda de llevant hi ha l'habitatge principal, de planta irregular i constituït per diversos cossos. Presenten les cobertes de teula d'una i dues vessants, i distribuïts en planta baixa i dos pisos. A l'extrem est destaca una torre de planta circular, amb la coberta de teula. A ponent hi ha una terrassa al nivell del pis superior. En general, les obertures presents a l'edifici són de diversa tipologia. La torre presenta finestres rectangulars emmarcades en pedra, mentre que a la resta de la construcció les obertures són d'arc rebaixat i de mig punt i estan construïdes amb maons, exceptuant la façana de ponent que es correspon amb la part més antiga de l'edifici. L'altre nucli de la construcció està situat a la banda de ponent de la finca. Està format per dos cossos adossats, un d'ells amb coberta de quatre vessants i l'altre amb terrassa al nivell del pis. Presenten les obertures d'arc de mig punt bastides amb maons. El portal del número 1 és d'arc rebaixat i presenta una terrassa al pis delimitada amb una barana d'obra decorada. A la segona planta hi ha una galeria d'arcs de mig punt, actualment reformada.
La construcció està bastida amb pedra desbastada de mida mitjana, lligada amb morter de calç.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la denominació de la casa, i de la seva història que s’intueix interessantíssima.
No trobava cap referència a l’escola pública anterior a la dictadura franquista; Masarac tenia un cens de 538 ànimes l’any 1857, això suposa que hi havia al voltant de 179 infants i joves per escolaritzar. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’edifici que acollia les escoles, i tota la informació que sigui possible, ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic per als catalans
Sempre és millor tenir la ‘visió barcelonina’ del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, que NO tenir-ne cap, com dissortadament acostuma a succeir; el feixisme feia una feina excel•lent en la destrucció de la memòria històrica d’una bona part dels pobles i viles de Catalunya, i la ‘democraciola’ que patim, persistia amb un "laissez faire, laissez passer" , que deshonra als que el practicaven i a Catalunya tota. Dissortadament no som encara, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que anhelava el nostre ‘ Princep dels poetes’, Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada