Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – al Maresme i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Li demanava a la Maria Pilar Caimel Sáez dades sobres els edificis escolars de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme.
http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-i-escoles-publiques-de-sant-andreu-de-llavaneres-el-maresme/1055843
Havia publicat l’escola que compartia espai amb l’edifici de la Casa de la Vila.
Ella em feia arribar una imatge de l’escola de les Monges de la Presentació, de la que ens agradarà rebre’n informació de qui va ser l’autor de l’edifici, de quan se’n feien càrrec les Monges, de quan hi deixaven,...
També de l’escola ‘Eduardo Baeza Alegria’ , governador civil de Barcelona de 1947 a 1951, al començament del seu mandat va visitar Barcelona Eva Duarte de Perón (1947), el fet que se li atribuïa una relació amb Carmen Forns Aznar (Saragossa, 31 d'octubre de 1923[1] - Barcelona, 4 d'agost de 2014) , coneguda com Carmen del Lirio, i que no va saber aturar la vaga de tramvies al març de 1951, van propiciar la seva destitució.
Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Maresme, oi?.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
No és pot parlar d’oblit. Hi ha una tasca gegantina duta a terme des del 1 d’abril de 1939 per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera – i posteriorment de la Generalitat Republicana.
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltes gràcies per la teva tasca de recuperació de la memòria. A Llavaneres tenim un Museu-Arxiu que ha desenvolupat una tasca de conservació molt important. Si no has estat mai, et convido a que visitis l'edifici de Can Caralt on es troba el Museu-Arxiu.
ResponEliminahttp://www.santandreudellavaneres.cat/museu