Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :
Quasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.
Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .
La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=tossa&page=8&pos=71
La Casa de la Vila, situada en un immoble a tocar el Portal de Vila Vella, estava en condicions deplorables a inicis de la Restauració. Així mateix, la manca de locals propis per a l'ensenyament, tot i un frustrat intent el 1869 per construir una escola damunt de la desamortitzada capella del Socors, suposava per al municipi l'assumpció d'onerosos lloguers que provocaven constants canvis d'ubicació. És per això que l'alcalde d'aquella època, Josep Ferro Mont, va impulsar l'edificació d'un nou Ajuntament que alhora donés resposta a les necessitats educatives de la mainada de la vila. L'emplaçament escollit va ser una part dels terrenys que havien quedat lliures amb el trasllat del cementiri parroquial que hi havia hagut a tocar l'església. Aquest primer projecte de l’arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938) que contemplava la construcció de planta i pis no es va materialitzar. El que es va acabar portant a terme va ser un altre projecte de planta i dos pisos redactat el 1880 per l'arquitecte provincial Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890) . Es desconeixen les raons que van portar al canvi de projecte.
El procés de construcció d'aquest edifici fou llarg i molt accidentat. Així, després de patir fins i tot el 1886 un embargament per part de la hisenda provincial, l'edifici no es va poder inaugurar parcialment fins el 2 d'abril de 1895. No obstant, l'acabament de les obres es va allargar en excés. El 1923 encara se sol•licitava un préstec de 50.000 pessetes a la Mancomunitat de Catalunya per acabar les obres, i en el projecte de pressupost municipal de 1939 encara s'indica que si sobrava alguna remesa es destinés a obres a l'Ajuntament "con el laudable y patriótico fin de acabar paulatinamente con la vergüenza que supone la paralización eterna de las obras de la deficiente e inacabada Casa-Ayuntamiento de esta villa". La finalització de l'obra va arribar als anys 1940, posant fi a un llarg periple de més de 60 anys, farcit de vicissituds de tota mena. Acabada la guerra i fins als anys 1960, l'edifici de la Casa de la Vila va funcionar tal com havia estat projectat inicialment, com a Ajuntament i escola alhora. Des d'aleshores, amb la construcció d'una nova escola, l'edifici funciona únicament com a Ajuntament " (David Moré Aguirre a R.M. Gil - J. Mariné, Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques Gironines. Girona, Diputació de Girona, 2003.)
En els anys 60 amb la construcció de les Escoles abandona la funció docent.
Tossa de Mar, tenia un cens de 2.105 veïns l’any 1877, la vergonyosa situació de l’ensenyament públic, era dissortadament ‘habitual’ en aquella època.
L’hospital de Sant Miquel, l'any 1903 va ser convertit en convent de monges i col•legi del Carme de Tossa de Mar.
http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/7605
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 785 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada