Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
La contribució de les Ordes Religioses – femenines i masculines – a la tasca educadora a Catalunya, va ser cabdal, i en algun moment quasi única, el ESTADO s’ocupava bàsicament de l’ordre públic, de l’exèrcit , i dels ‘negocis’ que en el sagrat nom de la pàtria feien, fan i en temo que continuaran fent els ‘professionals’ de la ‘mala’ política’.
Llegia a : http://www.carmevedrunaespluga.cat/escola.php?id=1
El dia 21 de novembre de 1909 sota la petició del Sr. Rector, arribaren a l'Espluga les Gnes. Carmelites de la Caritat Vedruna i s'instal•laren al carrer Sant Josep 14, començant la seva tasca social i educativa, en un inici adreçada a les nenes i noies del poble. Ens agradarà rebre una imatge d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Des de l'any 1909 al 1970 les Gnes. residien al mateix edifici, excepte el període dels anys 1936-1939.
Després de l'any 1939, amb el nom de 'Colegio Nuestra Señora del Carmen', les germanes van impartir classes de maternals, pàrvuls, 1r i 2n grau. A la vegada oferien nocturna durant els mesos de novembre a febrer i l'ensenyament del comerç, classes de dibuix, pintura i brodat, on les noies es feien l'aixovar per a casar-se. Un dels serveis donats per tal d'acollir les nenes dels pobles veïns era l'internat de noies en un principi i posteriorment, davant la demanda, també de nois. Aquest servei es va donar fins el curs 1998-1999.
A l'any 1970 es van traslladar a l'edifici nou ubicat al C/ Pompeu Fabra 3, on encara es troba actualment. Va ser en aquest moment que comencen a integrar-se a la plantilla de l'escola professors seglars.
Uns anys més tard, el nom de l'escola canvia, i passa a anomenar-se 'Col•legi Mare de Déu del Carme'. La direcció de l'escola va ser portada per les Gnes. fins al curs 1995-1996 i a partir d'aquí la direcció la porten ja els seglars, essent la Titular una germana.
L'any 1987 l'escola rep l'aprovació arrel de la reforma per a continuar impartint l'Educació Infantil de 1r cicle (0 a 3 anys) i 2n cicle (3 a 6 anys), juntament amb la primària (1r a 6è), antiga EGB.
Cal destacar la labor social que ha ofert l'escola al llarg de tota la seva història, oberta a tothom, sense cap mena de discriminació ni social, ni econòmica, ni de religió,... tal com contempla el nostre caràcter propi arrelat en el pensament de la fundadora de la Congregació, Santa Joaquima de Vedruna.
Actualment des de l'octubre del 2007, està dirigit per una Fundació Privada sense ànim de lucre que continua en la mateixa línia educativa, social i cultural donant resposta a les necessitats dels nens i nenes de la vila i les seves famílies.
No trobava – i dissortadament és una constant als edificis escolars de les ordres religioses – cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada