ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASSALUCA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún, escriu en relació a aquesta esglesiola advocada a de Santa Madrona; situada en un tossal a tocar la carretera procedent de Vilalba dels Arcs, cal deixar el cotxe per enfilar el camí , on hi ha un seguit de capelletes del Via Creu, amb ceràmiques dibuixades fins la petita explanada on està l’església.

La seva construcció es remunta a finals del segle XVIII, hom especula que s’aixecava damunt del lloc on s’alçava la Capella advocada a la Mare de Déu del Roser.

La descripció ens diu ; Ermita de planta rectangular feta de mamposteria i carreus de reforç, d'una nau i un afegit com a sagristia a la part posterior, de menys alçada. Coberta de teula a dues vessants de teula àrab, portalada de mig punt adovellada i un òcul a sobre. Petites finestres (una per lateral) a gran alçada, tot l'exterior és pla i molt restaurat, a l'interior hi ha un petit cor als peus i rematant el conjunt una espadanya de pedra.

Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, beneïa l’any 1953 la restauració de l’edifici, i l’any 1955 la instal•lació del viacrucis ; alhora que es va oposar aferrissadament al retorn de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’únic que s’havia negat a l’adhesió de l’església al feixisme, i que advertia dels riscos immediats ( els assassinats de clergues, religiosos i laics ), i de les conseqüències a futur ( l’abandó massiu dels fidels ). Els bisbes volien en aquella hora màrtirs – i els van tenir – i subscrivien alegrement la seva quota de responsabilitat en el més d’un milió de morts que comportava la sedició feixista.

Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996), beneïa l’any la instal•lació de la campana.

Ens agradarà rebre, si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  santa Madrona  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels massalucans ,  guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern