MARE DE DÉU DE LA PINYA. LES PRESES. LA GARROTXA

Rebia una crònica de l’Enric Sànchez-Cid, acompanyada d’un parell d’imatges, i com en ell és costum, un plànol aixecat a mà, per facilitar-ne la localització.

Poc després de sortir d’Olot per la carretera 153 en direcció sud, a uns sis km. s’arriba a Les Preses, d’on surt de mà dreta la pista (a la dreta) que mena a l’ermita de la Mare de Déu de la Pinya

S’explica que al lloc on està situada l’esglesiola hi havia sigut un llac [1] . Quan els monjos de Ripoll van rebre del comte Tallaferro de Besalú l’alou de la Pinya, feren consagrar l’església, que pertanyia al bisbat de Girona, pel bisbe Oliva de Vic i d’ací l’estreta relació entre aquest temple de la Pinya i el cenobi ripollès. Resta ben poca cosa d’aquella primitiva església consagrada al 1022.

S’hi venerava la imatge de la Mare de Déu de la Cabeça, datada a principis del segle XII, i que en els aldarulls del 1936, sembla que fou traslladada al Museu Arqueològic d’Olot, d’on va desaparèixer al 1939.

La Mare de Déu quedava assentada en un tron escambell de muntants cilíndrics rematats per boles llises. Portava una aureola, original, que se l’i havia encastat en el cap, desmesuradament grossa: d’aquó en sobrenom de la Cabeça, com fou sempre coneguda). La cabellera li arribava fins les espatlles amb clenxa al mig. De cara ovalada, tenia un posat esbalaït. Un mantell la cobria rodejant-la per fora del braços i quedant replegat damunt de la falda. El vestit-túnica de coll rodó i amb un bordó, li arribava fins els peus que descansaven sobre un marxapeus i les puntes del calçat quedaven lliures. Les dues mans, lliures, es situaven a cada banda del Fill, con si el protegís. Només un plec en angle agut entre les cames.

L’Infant, assegut al bell mig de les cames, presentava el cap rodó, amb poc cabell i acurat. Una túnica de coll rodó, bordonat, es cenyia a la cintura, arribant-li fins els peus que es deixaven veure. Plecs rectes i molt poc manifests.

En el segle XVII i seguint el costum d’aquella centúria la Mare de Déu fou vestida i, durant una època fou confosa per la muller de Sant Isidre [2] .

[1] Carreras Candi, Fcesc.: Geografia General de Catalunya. Vol.5 BCN Ed. A. Martín. 1916.
[2] Noguera Massa, Antoni: Marededéus romàniques gironines. Artestudi Edicions. BCN. 1977.