divendres, 4 de novembre del 2011

SANT FELIU DE SASSERRA. BAGES. XII FESTES I FIRES DE LES BRUIXES

Aquest cop la Rosa i el Miquel van veure anunciada la Festa de les Bruixes a Sant Feliu de Sasserra; el Miquel té lligams ancestrals en aquesta Vila, curulla de llocs familiars i records d’infantesa, i ambdós van decidir gaudir de la Festa i la Fira.

Sant Feliu Sasserra és actualment una població del Bages però històricament s’ha emplaçat dins la comarca natural del Lluçanès.

Al voltants dels segles XVI- XVII al poble es produïren una sèrie de fets escabrosos relacionats amb la bruixeria.

Al Serrat de les Forques eren penjades les dones acusades de tractar amb el diable i de fer mil facècies bones o dolentes que tot cabia en al cap dels acusadors i també en la ignorància de la gent.

Ens va sorprendre la gran difusió que any rere anys assoleixen aquestes celebracions, fet que es demostra amb la gran quantitat de vehicles i visitants que hi acudeixen. L’aparcament i el poble sencer era envaït per molts cotxes i una multitud de gent disposada a fruir de la festa i passejar pel carrers del poble.

Una munió de parades omplia els carrers i les places. Parades d’artesans i comerç local, d’esoterisme, tarot i bruixeria, la taverna esotèrica, múltiples personatges caracteritzats que passejaven i altres parades de tot signe, com és habitual en totes les fires.

Vam veure els saraus de les petites bruixes on els aprenents de bruixes i bruixots van ballant tot fent els seus particulars Samaniats. També una representació teatralitzada d’un acte sobre l’arribada de Cosme Soler, malnom d’en Tarragó el caça bruixes.



Sense cap sensació de control - guàrdies ,càmeres .-- - ens va agradar el civisme i el comportament de la gent. I com sempre ens va faltar temps per gaudir de la Fira i els espectacles.

Ah !, és important a Sant Feliu Sasserra, veure la Dansa de Treure Ball en els dies de la Festa Major que es fa a primers de setembre, aquesta antiquíssima i senyorial tradició, és un tret diferencial d’aquesta vila. Si compteu els compassos trobareu que té els mateixos que una sardana curta. Són molts els que han vibrat en les seves vides ballant i escoltant-la. No us ho perdeu perquè manquen balladors i seria una decepció que es perdés una part del nostre folklore.

Fotografia: Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Berga, 1 novembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada