Ens aturàvem el Pere Albert Carreño, que exercia com a xofer i fotògraf, i que té molt avançada la formació per assolir el grau de sherpa per les terres de Catalunya, el Juan Navazo Montero, que ens havia ‘descobert’ la Plaça Major de Sant Pere dels Arquells- descobriment que li valdrà, i molt en la seva avaluació per assolir el nivell de sherpa - , i l’Antonio Mora Vergés, sherpa ‘oficial’, al petit nucli de Santa Maria del Camí, per retratar l'església romànica , situada al costat de la carretera N.2 – en el seu traçat antic - en el tram que des de la Panadella mena fins a Jorba. Uns metres més avall, s’alça des de 1919 una NOVA església d’estil neoromànic de la que esperem rebre’n informació del promotor i de l’autor des del Bisbat de Vic.
Patrimoni Gencat ens diu ; temple és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i absis semicircular, units per un arc presbiteral visible des de l'exterior. Té dues capelles a manera de creuer obertes en el gruix del mur. En l'absis hi destaca una finestra circular, molt singular, amb decoració esculpida de motius geomètrics que forment un relleu en ziga-zaga a tot el vol. L'accés, al mur de tramuntana, es realitza per una portalada d'arcs de mig punt en degradació. A la dovella central hi ha l'escut de Santa Cecília de Montserrat. Un campanar d'espadanya modern s'alça al mur de ponent, on hi ha una edificació adossada al mur.
El monestir de Santa Maria del Camí fou un priorat benedictí des del 1228 quan va ser cedit a l'abadia de Santa Cecília de Montserrat que hi va edificar l'església.
Al 1539 va passar amb tots els seus bens al monestir de Montserrat ja que no hi havia prior ni comunitat des de feia anys.
Al 1840 s'uní al terme de Veciana, anteriorment junt amb Castellnou del Camí era una antiga quadra. Actualment forma part del terme d’Anglesola.
Va ser sufragània de Sant Martí dels Albarells fins al 1868 que es convertí en parròquia.
El culte s'hi mantingué fins el 1919, data en que va ser substituïda per una església aixecada al seu costat, de la que esperem rebre informació del promotor i de l’autor des del Bisbat de Vic.
Al 1945 es renovà la decoració interior – ens agradarà rebren imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) amb pintures de Miquel Llacuna i Alemany (Igualada, 13 de desembre de 1915 – 6 de setembre de 1967), Francesc Vidal i Gomà (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1970), es cita també com a pintor A. Moncunill i Torres del que no en trobava cap referencia, sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
N'haviem publicat un post l'any 2010 : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/les-santa-maries-del-cami-ral-darago.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada