Feia un dia rúfol, hi havia com toca en aquesta època boira, es respirava humitat.
Retratava en primer lloc la que va estar església parroquial, advocada a l’Assumpció de la Mare de Déu, a la que no podíem accedir: a l’Aranyó com a tota mostra de vida, trobàvem uns quants gats que intentaven evitar la mullena. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat en diu; església situada a les afores del nucli de l'Aranyó, de nau central i una sola nau lateral al costat dret de la construcció, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat, amb absis recte.
La façana presenta la porta d’accés graonada, amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, per sobre de la qual es pot observar una petita obertura rectangular, culminant amb un campanar d'espadanya de dos ulls.
També cal destacar la presència de contraforts al llarg de l'edifici, posteriors a la construcció original.
El Castell d’Aranyó, és molt difícil de retratar donada l’angostura del petit nucli.
A l’entrada del poble, hi ha un estàtua en memòria del Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, Segarra, 1 d’abril de 1918 — Barcelona, 26 de juny de 1990 )
Em feia adonar el Pere Albert Carreñó que l’estàtua té el peus descalços, als segarrencs els agrada tocar de peus a terra, oi?.
Prop de l’Aranyó, avui invisible per la boira, hi ha el nucli de Montcortès, on son encara visibles les restes de la casa Companys, on havia passat molts estius el President màrtir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada