La descripció tècnica en diu que les restes que es conserven corresponen a la muralla perimetral, de planta perimetral que aprofiten les condicions de defensa naturals de la sobreelevació on s'ubica. Aquest recinte està estructurat en dos sectors, el més elevat es situa a la part nord i és on es devia bastir la part principal del castell. En el sector occidental es conserva un tram de muralla de considerables dimensions que unia dues grans torres de planta circular i l'actual porta principal d'accés al recinte. Aquest tram de muralla encara conserva alguns merlets. Una de les torres s'aixeca sobre un basament atalussat i l'altra ha estat recentment restaurada incloent-hi espitlleres a la part superior.
Dins del recinte, es localitza la presó, que estava excavada al terreny natural. També es conserven altres elements com escales, petites estances cobertes amb voltes de canó. A la part superior del recinte, de planta aproximadament rectangular, es conserven paviments i l'antiga porta d'accés en molt mal estat de conservació. Es poden veure encaixos per bigues i algunes filades d'espitlleres. En les últimes campanyes d'excavació s'han documentat diverses cisternes.
L'origen del castell de Móra és andalusí, i es documenta per primera vegada l'any 1060 quan el cavaller Mir Geribert no aconseguí prendre la fortalesa musulmana. El 1153 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV aconseguí conquerir el castell. El 1174 fou donat juntament amb els castells de Tivissa, Garcia i Marçà a Guillem de Castellvell amb l'objectiu de repoblar el territori. A partir d'aquest moment el castell passà a formar part de la baronia d'Entença. L'any 1313 tota aquesta baronia s'incorporà al comtat de Prades i el 1414 mitjançant l'enllaç matrimonial entre Joana de Prades, única descendent del comte de Prades, i Joan Folc de Cardona, el comtat de Prades s'entroncà amb el llinatge dels Cardona. A partir de la segona meitat del segle XVII, el matrimoni entre Catalina Antònia d'Aragó Folc de Cardona i Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, va fer que la baronia passés al patrimoni del ducat de Medinaceli. La família Fernández de Córdoba en foren els següents propietaris fins a la desamortització del segle XIX, moment a partir del qual l'Estat Espanyol en fou el senyor jurisdiccional.
Al segle XV fou modificat degut als enfrontaments de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) contra Joan II. El castell va patir diferents atacs durant les guerres del Segadors i del Francès, i durant la primera guerra Carlina fou fortificat de nou però va patir diversos atacs de canó. Durant la mal dita ‘Guerra Civil Espanyola’ que s’iniciava per la sedició dels militar feixistes contra el Govern de la II República Espanyola, el castell es va convertir en centre de comandament i d'avituallament, fortificant-se novament.
Durant la dècada dels anys 1980 es feren els primers treballs de recuperació, i entre els anys 1994 i 1995 es va fer una intervenció arqueològica degut a tasques de consolidació de la torre sud.
No trobava cap esment de la Capella del Castell, ho demanaré a l’Arxiu Gavin, a l’Arxiu Comarcal [ acriberaebre.cultura@gencat.cat ], i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona que en tingui coneixement, la resposta com sempre a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada