ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTMELÓ, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. . EL VALLÈS ORIENTAL

Crisant Palau publica fotografies de l’església parroquial de Montmeló, una anterior a la sedició dels militats feixistes , recolzats per la Jerarquia Catòlica , i encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la República, i l’altra un cop assolida la victòria militar quan la dictadura prioritzava la reconstrucció dels bens eclesiàstics, en detriment d’altres equipaments, escoles, hospitals ,..., val a dir que bona part de la desafecció religiosa actual s’explica per aquestes accions tant poc evangèliques.

Només el que fou Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va ser conseqüent amb la seva fe.

Hi han referències de l’església de Santa Maria de Montmeló des de l'any 975, i se la vincula al monestir de Sant Pere de les Puel·les.

Malgrat la primitiva església es fonamentalment medieval, del segle X al XVI, l'església ha estat ampliada en èpoques successives i gran part de l'església actual és del segle XIX.

Patrimoni Gencat ens la descriu així ; edifici religiós.

Es tracta d'una construcció d'una sola nau amb capelles laterals i un absis quadrat que l'encapçala. Pilastres amb capitells compostos sostenen la volta de canó. Els trets bàsics de l'interior responen a l'estil neoclàssic i es troba totalment arrebossat.

Als peus de l'església fins ara descrita, i situada transversalment, s'hi troba l'església romànica.

A l'esquerra de la façana hi ha un campanar de base quadrada. La façana resta inacabada per la seva part superior i està formada per una porta adovellada d'arc de mig punt, una sèrie d'arcuacions cegues de tipus llombard, de mig punt, i una finestra central atrompetada i també de mig punt.

El material utilitzat és la pedra excepte en les arcuacions restaurades.

A l'absis de l'antiga construcció romànica hi ha les pintures romàniques que es descobriren durant la restauració de 1968. Es representen el Pantocràtor, els Mags i l'Anunciació. Són del segle XII.

Sobre l'absis hi ha pintures dels segles XIII i XIV que representen uns àngels.

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/barcelona_MONTMEL%C3%93.pdf

No va patir gaires destrosses en els dies foscos que seguien a la sedició dels militats feixistes , recolzats per la Jerarquia Catòlica , i encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la República, el temple va ser destinat a Sindicat Agrícola i alberg de refugiats
https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

L’autor de la reconstrucció fou l’arquitecte Jose Boada Barba ( 1906 + 1990 )
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/01/22/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20barba

DON JOSÉ BOADA BARBA Arquitecto. Falleció el día 23 de enero de 1990 a la edad de 84 años, habiendo recibido los Santos Sacramentos. Su esposa, Magdalena Roca-Umbert Clapés; hermana, Teresa, hermanos políticos, sobrinos, sobrinos políticos, primos y demás familia ruegan una oración. Se celebrará la Eucaristía mañana miércoles día 23 a las 11 y a las 8 de la tarde, en la parroquia de la Purísima Concepción, Capilla del Santísimo (C/Lauria, 70). . Ens agradará rebre una fotografía d'aquest arquitecte a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Montmeló , el Vallès Oriental, Catalunya a la vostra agenda. No ho deixeu passar, sembla que tot plegat pot ser únicament un miratge que s’acabarà aviat.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

Que l'Assumpció de la Marededéu de Montmeló, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament mes de 300 de anys de captiveri; allibera el teu poble !!!!