Tinc una llarga relació amb Montblanc, i em trenca el cor comprovar visita rere visita, que més enllà de la recuperació de la fesomia medieval, es viu un retrocés econòmic extremadament greu.
La vila deu el nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com al Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava ja que la terra donava pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc.
Pere Berenguer de Vilafranca, en va ser el repoblador, i per aquesta raó hom defensa que visques en aquesta casa, prop de la primitiva església romànica de Santa Maria
Per la seva ubicació propera a l’església de Santa Maria, i malgrat la inexistència de proves documentals – i en això l’església sempre n’ha estat capdavantera – s’especulà que la casa tingué alguna relació amb les dependències de la Cúria eclesiàstica.
Els Josa arribats a Montblanc durant el primer terç del segle XVIII, dugueren a terme modificacions importants que responien a les necessitats d'adaptació de l'edifici a la funció agrícola; el darrer membre d’aquesta nissaga va ser Joan de Josa, mort sense descendència el 1798.
El segle XX, la família Alfonso-Andreu, propietària del casal, en va fer donació a la vila per instal•lar-hi el Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, fundat l'any 1958.
La nova funció ha exigit un procés continuat d'adaptació i reformes de l'edifici, a fi d'encabir-hi les diverses seccions del Museu: arqueologia, etnologia comarcal, biblioteca, arxiu i tallers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada