L'antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony tenia el seu centre en l'església , homònima, que es troba situada a 1408 metres d'altitud, al vessant de solana del puig de Sant Pere (1665 metres) contrafort de la serra de Mogrony. Prop seu hi devia haver l'antic castell de Mogrony, documentat des de el 885, quan el prevere Esclua, de la Cerdanya, més tard bisbe intrús d'Urgell, el va vendre al comte Guifré el Pelós, el qual el cedí aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses, la seva història és borrosa, i aviat resta anul•lat per la importància que adquirí el proper castell de Mataplana. Fou sempre propietat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, però esdevingué centre de domini alodial i senyorial, mentre que la jurisdicció del lloc va passar al castell de Mataplana. L'església de Sant Pere de Mogrony és documentada des de 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130.
L'església s'emplaça, prop de l'espadat on es situa el santuari de Santa Maria de Mogrony. és formada per una gran nau amb absis i dues absidioles en disposició de creu o trevolada. La nau és coberta amb volta de canó seguit amb una arc toral centrat i l'absis i les absidioles amb volta de quart d'esfera. A l'exterior, els absis són ornats amb arcuacions i faixes de tipus llombard. A migdia té un pòrtic amb arcs que precedeix el portal. Aquest atri és cobert amb volta de canó apuntada, té una porta flanquejada per dues obertures i una altra al mur de ponent, totes de mig punt. S'obre l'absidiola de migjorn s'alça el campanar d'espadanya de dues obertures força allargades.
Pràcticament abandonada al llarg del segle XIX (la parroquialitat havia passat a Gombrèn), fou restaurada entre 1880 i 1915, per Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) gràcies a l'interès dels bisbes de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) i Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916)
Una última restauració - de la que no tenim dades del seu responsable, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com -, fou realitzada a inicis dels 60 del segle XX.
El títol l’heroi de Montgrony, vol fer justícia a l’esforç del Josep Olivé Escarré. S’ho mereix, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada