En la meva recerca llegia ; l'església és d'origen romànic. És esmentada en un document del segle XII (1184), testament de Donya Dolça, senyora de la Vall i Castell d'Hostoles, la qual llega dos sous a l'església de Santa Maria de Ginestar.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que les parets portants són de maçoneria arrebossada a les façanes, deixant a la vista els carreus de les cantonades i els que emmarquen la porta d'accés. La coberta és de teula àrab a dues vessants.
El campanar, adossat a una façana lateral, és de planta quadrada i coberta de pedra a quatre vessants. La capella és situada paral•lelament a un alt marge natural del terreny, des de la seva part superior s'accedeix a l'últim pis del campanar per un petit pont de pedra. La façana principal presenta, a la part superior, un frontó abarrocat molt senzill i la porta d'accés és emmarcada amb carreus bisellats. La nau interior és coberta amb volta de canó.
A la part posterior hi ha un cementiri, des d’on vaig retratar l’absis i la petita torre, que intueixo feia funcions de comunidor, en ocasió de fer-ho vaig sentir uns lladrucs, i com podreu veure a la imatge per una de les finestres sortia el mateix dimoni representat com un gran gos negre.
Advertia de la presència del maligne al Tomàs Irigaray Lopez, i ambdós recollíem de terra un tros de branca, i refèiem el camí fins al nostre vehicle, sortosament – per a nosaltres- la bèstia no se’ns va abraonar.
Malgrat la greu mancança de preveres, no fora desassenyat que des del Bisbat de Girona, es designes un exorcista per ‘alliberar’ aquest temple d’aquesta presència.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada