La descripció ens diu ; edifici entre mitgeres, de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos, coronat per un reixat d'aspecte molt lleuger. Cal destacar també les baranes de ferro dels balcons, decorades amb motius vegetals. Les formes ondulades d'aquestes reixes aconsegueixen donar un cert dinamisme a la façana. La decoració es complementa amb el fals encoixinat que la cobreix i l'emmarcament de les portes dels balcons. A la planta baixa trobem tres portals: el central, amb forma d'arc rebaixat, dóna accés a la vivenda, mentre els altres dos, amb una llinda horitzontal, donen accés als locals comercials. Sobre l'arc central, hi ha un relleu representant una M. A la part posterior, la casa s'obre a un jardí a través d'una galeria tancada sostinguda per columnes de ferro
L’autor fou l’arquitecte Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955) que obtingué el títol d'arquitecte el 1892. Va exercira tota la comarca del Penedès, especialment a Vilafranca. Tot i que ja hi havia treballat amb anterioritat q Sant Sadurní d’Anoia, la seva presència s'intensifica en ser nomenat arquitecte municipal entre 1895 i 1904 i, posteriorment, entre 1910 i 1918. http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/10.pdf
Sant Sadurní d’Anoia més enllà del cava, té altres atractius que des del meu particular punt de vista, no es ‘saben vendre’ com caldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada