Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :
Quasi el 40% en Centres religiosos
Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.
Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .
La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.
L'edifici principal del Col•legi de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell , que tenia forma de H i que ara està ubicat al carrer Democràcia 20 de Lleida, el dissenyà l'arquitecte Celestí Campmany Pellisser ( Lleida 1847 + Lleida, 28 de novembre de 1914.) i es va inaugurar el 9 d'octubre de 1910.
El Col•legi va ser requisat, es va convertir en local de la UGT i va patir lleugeres modificacions el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República espanyola. El 1939 es va restaurar l’edifici, es va ampliar el solar destinat a pati d’esbarjo i es va reprendre la tasca docent i el servei d’internat. La capella i la sala d’actes es van inaugurar el 1951. El Col•legi va adquirir el pati adjunt, antic dipòsit d’armes de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola, el 1960.
Es va fer una nova ampliació del pati i es va construir l’edifici de Lurdes el 1965. L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) es va constituir el 23 de maig de 1973. L’internat, que havia funcionat amb capacitat de fins a cent persones, es va clausurar el juny de 1979. La coeducació es va iniciar el setembre de 1979.
El primer número de la revista Xivarri, va aparèixer el Nadal de 1981. El primer Consell Escolar es va constituir el desembre de 1986. Els anys 1988 i 1989 es va remodelar la tercera i quarta planta de l’edifici principal per impartir l’ESO.
El Col•legi va celebrar el seu Centenari el 26 de setembre de 1989 i durant tot el curs 1989-90 es van realitzar actes commemoratius. Durant l’any 2003 es van construir noves aules de Llar d’Infants, de Parvulari i d’Educació Primària amb una nova planta entre la planta baixa i la primera planta de l’edifici principal. A partir del curs 2007/08 va entrar en funcionament un nou gimnàs de 350 m2. El curs 2010/2011 es va construir un nou pati per a Educació Infantil.
Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Catalunya us en deurà una.
Vaig tenir molt bona relació amb aquestes "monges", no amb la seva vesant educativa, més sanitària: dirigien l'hospital de la Creu Roja de TGN, quan era el Cap del Servei de Ginecologia.
ResponElimina