L'antic castell fou reformat a l'inici del segle XVII; en aquesta centúria el terme pertanyia al monestir de Santa Maria de Poblet, però al segle següent passà als barons de Montbui (els Lanuza) i d'aquests, per enllaç matrimonial, als marquesos de Dosaigües, el llinatge dels quals posseí l'indret fins a la desamortització del segle XIX.
La resta més antiga conservada és la torre de l'antiga fortalesa medieval, al costat oest de les del castell d'època moderna. Aquesta, és de planta quadrada i fou feta vers el segle XII o segle XIII. Els murs estan fets amb carreus de pedra ben tallats i escairats i col•locats en filades regulars. A la base, però, els carreus són més desiguals, signe d'una construcció anterior a la resta de la torre. A l'interior del mur hi ha un reble, format per pedres i morter de calç. A la façana del costat nord hi ha un espiell, i al primer pis, una finestra d'època moderna. Pel que fa al castell, se'n conserva la façana septentrional, que es caracteritza per una porta adovellada i una estructura amb dues obertures quadrangulars que s'uneix a la torre primitiva. L'interior és ple de runa. Els seus elements estructurals fan pensar en una construcció del segle XVII.
L'esglesia de Arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milicies Celestials s'alça face to face de la torre del Castell de Montfalcó.
El sostre demogràfic d’Ossó de Sió s’assolia al cens de 1857 amb 679 ànimes – en aquella època l’església catòlica tenia alhora que presència, ‘pes social’, al tancament e l’any 2014 es comptàvem 211 habitants. La pèrdua és d’un 68,92%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Ossó de Sió, uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de Txernòbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada