Està situat just al costat dret de l'església parroquial de Sant Pere, element que fa que ambdós edificis, juntament amb altres vivendes familiars formin un nucli tancat en una plaça anomenada Mestre Francesc Navall. Aquest edifici és d'unes dimensions considerables, de planta rectangular, amb murs a base de carreus de pedra triangulars lligats amb morter i una coberta de teula àrab a una sola vessant. Està situada damunt un turó sostingut per un ampli mur de pedra que es troba a la part posterior de l'edifici. Es divideix en tres plantes: la planta baixa, el primer pis corresponent a la planta a la part posterior. Si ens centrem en la façana, aquests pisos es tradueixen a l'exterior mitjançant diferents obertures. En la planta baixa, observem tres portes les quals totes tres són d'aspecte formal diferent. Deu ser per la cúpula de reformes posteriors. La original correspondria a la que és formada per un arc rebaixat emmarcada per grandioses pedres que neixen de dos basaments circulars. Les dues portes restants, són allindades i amb escalinata als peus, però són d'època posterior. La planta noble d'aquest castell es tradueix amb moltes obertures en forma de finestra i algun balcó en cada una de les quatre cares de l'edifici; en la façana principal, però, solament se n'obren tres de rectangulars amb la presència d'un basament a la part baixa (dos dels quals inexistents) on ens assenyala que serien dos balconades.
Un element a destacar d'aquesta façana és la presència d'un escut en relleu adossat just a sobre d'una de les obertures de la planta noble. Es tracta d'un escut reial referent al llinatge del Castell - ens agradarà rebre les explicacions d'alguna persona experta en heráldica a l'email coneixercatalunya@gmail.com -. A la part inferior hi ha una allargada llinda inscrita en llatí on no s'ha pogut desxifrar el que ens diu per culpa de l'erosió i el desgast de la pedra. Tot i així l'extens escrit finalitza amb una data en xifres romanes que es transcriuen en el nº 1770, possiblement l'any de construcció de l’edifici actual. La planta superior està dotada de tres petites obertures distanciades amb una forma totalment quadrada. Cal assenyalar que les tres cares restants de l'edifici segueixen el mateix sistema formal pel que fa a les obertures. La cara oest del castell està totalment en runes, quedant solament els murs en peus.
Quan documentàvem l’escola pública anterior a la dictadura franquista dèiem ; el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1877 amb 579 ànimes – aleshores l’església catòlica tenia alhora que presència ‘pes social’, al tancament de l’any 2014 es comptàvem 259 habitants. La pèrdua és d’un 55,27%, la dictadura franquista, i la posterior ‘ Democraciola’, han tingut per a Puigverd d’Agramunt uns efectes similars a l’explosió de la Central Nuclear de Txernòbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada