M’aturava davant l’església parroquial de Santa Maria del Coll, situada dalt del turó del poble de Civit i aïllada de qualsevol construcció. L’edifici se’ns presenta amb una sola nau amb volta apuntada, capelles laterals i un campanar de planta quadrada situat a la capçalera del mateix. La teula de la nau és doble vessant; i a una vessant, ambdós capelles laterals. El seu campanar té una teulada a quatre vessants i presenta obertures d’ulls a totes les cares, destacant però, un treball més acurat, a la cara que dona a la façana principal de l’església, amb obertura de doble ull d´arc de mig punt. L’accés a l’interior de l’església es fa a partir d’un porxo construït recentment, dins del qual es troba la seva porta d’accés. Aquesta porta presenta estructura d´arc de mig punt adovellat. Tota aquesta estructura que s’anteposa a l’edifici ve precedida per un camí, delimitat ambdós costats per murs, on hi ha integrades, en forma de decoració, dos esteles funeràries, molt erosionades.
Ens refrescàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergñes, a la font pública que hi ha la costat del camí d’accés a Santa Maria del Coll.
El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 884 ànimes, es tancava l’any 2014 amb 267 habitants, entre tots els nuclis de població, Bellmunt, Civit , Pallerols , Pavia, Suró i Talavera.
La Segarra està prop de Déu, i alhora dissortadament molt lluny de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada