dijous, 31 de març del 2022

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA MISERICÒRDIA I DE SANT ROC. FOGARS DE MONTCLÚS. EL VALLÈS ORIENTAL / MONTSENY

 

Llegia que  la capella de la  Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Roc, abans Santa Maria de l'Illa o Sant Roc, situada prop de la gran casa de l’Illa, avui dia transformada en el gran Hostal de Sant Roc, al terme de Fogars de Montclús






Només queden com a resta medieval els murs de l’absis llis, sense finestres ni cap altre element.


L’absis és enguixat per dins i arrebossat a l’exterior, on s’entreveu l’aparell de maçoneria, és a dir que els carreus no són regulars ni estan col·locats en filades.


 La resta d’edificació és del segle XVII i de l’any 1888.


Hi ha un portal tapiat a la façana de tramuntana


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-misericordia.html

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1834901.xml

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lilla-o-sant-roc

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28764


L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) – li poso la O al nom, perquè com ja mateix, quan vàrem néixer el regim del sàtrapa només permetia inscriure els noms al Registre Civil en llengua castellana, els en diuen ESPAÑOLA.


L’any 1929, retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Illa amb la Capella de Sant Roc, que l’arxiu situa erròniament al terme de Montseny, i pertany al terme de Fogars de Montclús


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1705/rec/61

Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ assequible “ , poseu Fogars de Montclús,  el Montseny , a la vostra agenda.

 Que La Marededéu, Sant Roc  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


IN MEMORIAM. EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LLANÇÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA QUE ÉS AVUI CASA CONSISTORIAL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 


Ricard Giralt iCasadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970), fou l’autor de l’edifici edifici aïllat amb jardí, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma de L, que acull avui  el consistori de Llançà, i que originàriament va ser l’escola pública .





 Els cossos rectangulars presenten les cobertes de teula de tres vessants i estan distribuïts en planta baixa i pis, mentre que els de planta quadrada tenen la teulada de quatre aigües i un pis més d'alçada.


 La façana principal presenta grans finestrals rectangulars al pis i obertures d'arc rebaixat a la planta baixa, separades per pilars quadrats amb capitells motllurats. Davant del portal d'accés hi ha un porxo de planta quadrada cobert amb teulada de tres vessants, sostinguda per dues grans columnes cilíndriques. La façana de migdia presenta una galeria actualment tancada al pis, formada per pilars quadrats amb capitells decorats i delimitada per una balustrada. A la planta baixa, les obertures són d'arc de mig punt i arc rebaixat, totes amb els emmarcaments arrebossats.


La façana de tramuntana té finestrals rebaixats separats amb el mateix tipus de pilastres a la planta baixa, mentre que al pis els finestrals són rectangulars i de grans dimensions. Les obertures del tercer pis del cos de més alçada estan agrupades en parelles, amb pilastres de separació i ampits correguts i motllurats.

 

La construcció està arrebossada i emblanquinada.


La primera notícia que es troba documentada sobre la construcció de l'edifici, inicialment destinat a albergar les escoles municipals, és de l'any 1920.


En els anys setanta el segle XX ,  aquestes escoles queden petites i es decideix la construcció d'unes de nova . El nou edifici es situarà a la ctra. de Port de la Selva, en el paratge de les Esplanes, i actualment rep el nom de CEIP Pompeu Fabra


Les antigues escoles varen ser rehabilitades i convertides en seu de l'Ajuntament.

dimarts, 29 de març del 2022

IN MEMORIAM. L’HOSTAL DEL GRAU. RUPIT I PRUIT . OSONA

Montserrat Tell Novellas ( 1903+ 1993 ) retratava l’any 1922 “          

Dona davant l'Hostal del Grau de Falgars d'en Bas i muntanyes al fons “

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1992/10/16/pagina-28/34714584/pdf.html?search=Montserrat%20%20Tell




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5938/rec/27


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6926/rec/4

Patrimoni Gencat ens diu  que l 'Hostal del Grau és una masia de Rupit i Pruit (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya., la descriu com edifici  de planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. A migdia s'hi adossa un cos de porxos que agafen la planta baixa i el primer pis, coberts a una vessant recolzada sobre el mur de la façana. A la planta baixa hi ha arcades de mig punt sostingudes per pilars i al primer són d'arc rebaixat. Allà accedeixen les diverses habitacions de la casa.

 

És construïda amb pedra sense polir unida amb morter i els pilars són de pedra. Cal remarcar les voltes de creueria que es troben a la planta baixa, fetes de maó i sostingudes per pilars de pedra




Ens agradarà confirmar l’autoria de la imatge a castellardiari@gmail.com


IN MEMORIAM DE LA VILA CLOSA DE BELLVER DE CERDANYA

El Vicent Miralles Tortes, publica  fotografies de la muralla  de Bellver de Cerdanya que  devia tenir uns 535 metres de perímetre, flanquejat per torres o bestorres. Els murs seguirien el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l'espai exterior, alhora que utilitzaven els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d'alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret. A ponent el castell dominava tot l'espai. A la part de llevant, en canvi, s'hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.

 




Actualment, es conserven d'una manera parcial els sectors N i E de la muralla de Bellver. Tot el conjunt de torres, bestorres --com la del costat nord-est-- i llenços de mur és força homogeni pel que fa als elements constructius. En principi, la muralla es pot identificar amb la que feu construir Jaume I l'any 1267 a  canvi d'eximir els habitants de la vila del pagament de la quèstia - un tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits - . Si bé deuria sofrir alguns canvis amb les guerres dels segles posteriors, el que es conserva correspon bàsicament a la muralla primitiva.


Els anys vuitanta (segle XX), en fer-se obres al clos de la vila vella es descobriren diversos túnels que devien permetre de comunicar per sota de la muralla l'interior de la vila amb l'exterior, sobretot en cas de setge. (Montserrat Pagès i Paretas (Barcelona, 1951), Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)1990). Els consideren contemporanis o poc posteriors al moment en què es bastí la muralla.[


De les muralles de la vila es conserven alguns panys, amb torres rectangulars adossades, i, també la torre dita de la Presó, sobre la plaça del Portal, que tancava un dels accessos de la vila.


Es conserva també un dels túnels d’eixida de la vila murada a fora muralla; en part excavat a la roca i en part construït d’obra, parteix d’un indret proper a la torre de la Presó.


 Si el món torna a girar rodó  - cosa força improbable -  poseu Bellver, la Cerdanya,  Catalunya a la vostra agenda.


dilluns, 28 de març del 2022

IN MEMORIAM. MAS DE LA FONT AL DESAPAREGUT TERME DE NABINERS. L’URGELL SOBIRÀ

 

El Jordi Vila Juncá publica fotografies del mas de la Font,  del que  se’n fa esment obiter dicta, en relació  a  l’església de Sant Esteve de Nabiners ,  de la que  es desconeix l’emplaçament d’aquesta parròquia i de la seva església,  se situava  però, en la zona del mas de la Font, entre els torrents de la Coma i Segars. Del mas de la Font, cap dada com és mal costum en aquest dissortat reialme, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com






https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601do.xml


Hi va haver un Castell de Nabiners:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0630202.xml


I les runes de l’església de Sant Sadurní, es troben  en el veïnat, totalment abandonat i ruïnós, de Nabiners, situat al cim d’un pujol, dominant el pla de la Seu d’Urgell i l’entrada de la vall de Castellbò.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0630301.xml


Es conserva en millor estat l’església de Sant Romà,  situada entre la caseria del petit veïnat, totalment abandonat, de la Coma, a l’esquerra del torrent de la Coma, en un replà elevat de la muntanya.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0630401.xml


Quan al toponim NABINERS (escrit també Navinés), ens diu el diccinari català València Balear :

Etimológicamente deriva del llatí *napinarios, derivat de napina, ‘lloc on es planten naps’ (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 18).


La manca de recursos, energètics i de tota mena, ens posa davant l’evidència de que en els darrers temps, hem confiat els governs del món, també, també, el de Catalunya al pitjor de cada casa.


Ja fem tard, per refer el món agrícola, i garantir-nos, si més no, la possibilitat de menjar naps de proximitat, oi?.


Si algun dia els combustibles tornen a assolir un preu “ raonable” poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.  

diumenge, 27 de març del 2022

CASTELL DE BOLQUERA. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “.

 

El Jordi Bolòs i Masclans , la  Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), el Llibert Claver i Salvat, el Joan Cruanyes i Ràfol, i l’Enric Romea i Rosas, escriuen del Castell de Bolquera,  a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0711501.xml


Al costat occidental de l’església parroquial, refeta en època moderna, hi ha una torre de planta quadrada que recolza sobre la roca. La torre fa, a l’exterior, 7, 35 × 7, 25 metres  i el gruix dels murs és d’aproximadament 1, 50 metres .

 


Fotografia de Vicent Miralles Tortes.


En l’actualitat té una alçada de poc més de 9 metres , repartits entre un nivell a peu pla i un primer pis; segurament, en un moment original, d’acord amb la situació de les espitlleres exteriors, hi havia tres nivells diferents.


Ja modernament, sobre el que s’havia conservat de la torre medieval, es va edificar una altra planta per al campanar, que hom va cobrir amb una coberta piramidal.


Actualment, a l’interior hi ha diversos trespols, que no és pas segur que coincideixin amb els originals, que devien ésser de fusta.


Al nivell del primer pis, hi ha una coberta feta amb una volta de canó, que arrenca a 2 metres  del terra actual i assoleix una alçada màxima de 4 metres , amb relació a aquest trespol (i de 9, 30 metres  amb relació al conjunt de l’edifici).


A la façana meridional, ara hi ha oberta una porta moderna; a uns 5 metres  hi ha una espitllera i a uns 7, 5 metres  n’hi ha una altra.


 A la façana nord també hi ha dues espitlleres més, en dos nivells diferents.


Si entrem a l’interior, veiem que a la façana est, adossada a l’església, hi ha, a peu pla, sobre la roca, el que segurament era la porta original. A la façana oest, tant en aquest nivell com en un de superior, hi ha diverses espitlleres, actualment cegades per un habitatge fet en aquest costat.

 

Els murs, força gruixuts, són fets amb pedres irregulars de mida mitjana, arrenglerades en filades. Als caires, tal com sol esdevenir, hi ha carreus més grossos (30 cm d’alt × 60 cm de llarg).

 

Per les seves característiques, podem datar aquesta torre cap al segle XIII.


Bolquera, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.


La mal dita República Francesa, no feia fàstics a quedar-se amb uns territoris que li consta es “ cedien” de manera il·legal  per la corrupta monarquia espanyola, a la no menys corrupta monarquia francesa, a la que sortosament però, acabaven tallant el cap.

SANT JULIÀ DE LÒRIA . ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, publica una imatge en blanc i negre de Sant Julià de Lòria,  llegia; la vila situada a 939 metres  d’altitud  s’estén al llarg de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella, a 4 km de la frontera hispanoandorrana.




Al costat de la casa comunal, recentment restaurada, i de les cases més velles, com les dels carrers de Xiulets i dels Cavallers, hi ha barris residencials moderns (els Xalets d’En Trilla i el Solà), conseqüència de la prosperitat i del creixement dels darrers anys.


L’església parroquial (Sant Julià i Sant Germà ), refeta el 1941 i ampliada en 1975-76, conserva el campanar romànic (segle XII) i a l’interior, com a coses més notables, una imatge de la Mare de Déu del Remei (segle XIII), un santcrist (segle XVII) i l’altar barroc de la Puríssima (segle XVII-XVIII).



 La dansa típica de la Moratxa es balla el segon dia de la festa major i la tradició la relaciona amb els pariatges del 1278 i les festes organitzades en honor dels seus protagonistes.


El terme comprèn els llogarets d'Aixirivall, Aixovall, Aixàs, Bixessarri, Aubinyà, Fontaneda, Nagol, Serters, Juverri i Llumeneres, a més dels masos d'Alins i els de la Moixella, Tolse i pui d'Olivesa. Alguns d’aquests llocs conserven encara les velles esglésies dels segles X-XII, entre les quals són especialment remarcables Sant Romà d’Aubinyà, Sant Serni de Nagol, Sant Miquelde Fontaneda i Sant Mateu de pui d’Olivesa.


 La població té una important tradició tabaquera iniciada el 1880, que Rafael Reig Sans hi establí un petit taller d’elaboració de tabac, transformat el 1909 en la fàbrica Reig, que es convertí en la primera del sector al Principat. L’any 2003, a l’edifici de l’antiga fàbrica Reig (clausurat el 1957 per a construir-ne un de nou) hi fou inaugurat el Museu del Tabac d’Andorra que acull, a més, exposicions temporalsd’art.


Dins el seu terme hi ha també els ponts romànics d’Aixovall i de la Margineda i el santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/09/goigs-sant-julia-sant-julia-de-loria.html


Sant Julià de Lòria, , Andorra,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

La "lluita" per assolir el campionat d'estultícia i corrupció del REINO DE ESPAÑA, tapa les llistes de " desesperació" en l' àmbit sanitari, els retards injustificables en atendre als més febles en l'àmbit social, els gravíssims problemes de tantes famílies per  trobar un aixopluc, i la creixent misèria que assoleix proporcions pandèmiques.  

Senyor, teva és la venjança.

 


dissabte, 26 de març del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PERAMOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ ETERNAMENT IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

 

Peramola tenia un cens de 704 ànimes l’any 1920, quan es feia la fotografia.  Grup d’escolars. El mestre diria que es Frederic Ribó, que penjava al facebook el Toni Selva, es tancava l’any 2021 amb 348  “habitants de dret”, i amb anuncis a la premsa perquè vinguin famílies amb quitxalla en edat escolar :





https://www.ccma.cat/324/peramola-busca-una-familia-amb-fills-en-edat-escolar-per-evitar-el-despoblament-del-poble/noticia/3090770/


Demanaven – si és possible – una fotografia de l’edifici que en els anys previs a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República donava aixopluc a l’escola.

D’escoles a l’Urgell sobirà n’havíem publicat algunes :

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PERAMOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.L’URGELL SOBIRÀ. 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/03/in-memoriam-de-lescola-peramola-abans.html


ESCOLA D’ADRAÉN. LA VANSA FÓRNOLS . L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html


ESCOLA DE VILANOVA DE BANAT. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

http://vilanovadebanat.com/la-escola-de-vilanova-de-banat-considerada-bcil/


ESCOLA DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-escola-de-cabo-lurgell-sobira-la-vegueria-eternament-in-pectore-dels-pirineus/1070782


IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE TOLORIU. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-de-toloriu.html


IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ESPAÉN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA, LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-publica.html


IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA D’ANSOVELL. CAVA. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola.html


EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ.

 https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE BELLPUI ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html


IN MEMORIAM. LES ESCOLES GRADUADES DE LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html


CAPELLA DE LA RECTORIA I POSSIBLEMENT ESCOLA DE MONTANISSELL ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DEL CARME. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA PARRÒQUIA D’HORTÓ. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html


EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ.

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/edificis-escolars-de-catalunya_31.html


IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL NUCLI DE PUJAL. CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-escola-publica-del-nucli-de.html


NOTARIS DE LA “PETITA MEMÒRIA”.ANTIC EDIFICI ESCOLAR DE SANT JOAN FUMAT,

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria


L’ESCOLA PÚBLICA D’ORGANYÀ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’URGELL SOBIRÀ.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html


IN MEMORIAN DE LES ESCOLES DE TORÀ DE TOST . RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/06/in-memorian-de-les-escoles-de-tora-de.html


IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE MONTANT DE TOST. RIBERA D’URGELLET.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/05/in-memoriam-de-les-escoles-de-montant.html


ANTIGA ESCOLA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/antiga-escola-de-la-bastida-dhortons.html


IIN MEMORIAN DE L’ESCOLA DEL VILAR DEL CABÓ.. L’URGELL SOBIRÀ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/10/aquest-edifici-era-lescola-del-vilar.html


Demanaven, i continuem demanant la col·laboració de TOTHOM, en aquella època hi havia escola a bona dels nuclis habitats arreu de Catalunya.


Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com , el que no fem els catalans de forma personal i particular, NO ES FARÀ

divendres, 25 de març del 2022

TENIU DADES DE L'AUTOR DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE COLERA?. L'EMPORDÀ SOBIRÀ.

El Pere Magrià publica una fotografia de l’església parroquial de Colera,  a l’Empordà sobirà, advocada a l’Arcàngel Sant miquel.




Llegia que el poble de Sant Miquel de Colera fou edificat de nova planta a finals del segle XVIII.


Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels militars feixistes encapçales pe general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República- l’únic en la història que  es pot qualificar així -  tota la zona de l'església va quedar destruïda pels bombardeigs.


Moltes de les cases que envoltaven el temple foren reconstruïdes, mentre que l'església situada dins del nucli urbà de la població de Colera, a la banda de llevant del poble i delimitada pels carrers de l'Església i de Dalt, calgué refer-la de nou. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

 

Patrimoni Gencat en diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta de canó amb arcs faixons i llunetes, les quals presenten petites finestres de mig punt per il·luminar l'interior del temple. L'absis presenta una volta de quart d'esfera i un arc triomfal de mig punt, les capelles laterals estan cobertes amb voltes rebaixades i la sagristia amb una volta de mirall. Als peus de la nau hi ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut per una gran volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, al que s'accedeix mitjançant una escala de cinc graons que salva el desnivell entre el carrer i l'interior del temple. Damunt seu hi ha una fornícula de mig punt sostingut per impostes i amb l'ampit motllurat, amb una imatge de bronze de sant Miquel arcàngel. A la part superior del parament hi ha un rosetó decorat amb vitralls. A l'extrem de ponent de la façana hi ha tres esveltes obertures de mig punt, tapiades i decorades amb creus llatines. A l'extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d'una torre de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre obertures de mig punt a la part superior de l'estructura. La campana presenta l'any 1951 gravat a la superfície.


De l'interior del temple destaquen les imatges religioses de les capelles laterals i el retaule de l'altar principal.

       

 


Fotografia de Jacob Casquete  Rodríguez. 2009. Vista de l'altar major de l'església.


La construcció està arrebossada i emblanquinada, tant a l'interior com a l'exterior.


Quan al topònim COLERA. - DCVB,s.v.,266 Etim.: incerta. - GRIERA,39: A Colera, tenim, probablement, un derivat de Collis i no de Colus, avellaner.


Possiblement, tenint la paraula collera un significat especial, «espècie de jou», ha condicionat que Colera no present la L procedent de LL, típica del català. Amb freqüència un matís fonètic serveix per evitar una homonímia molesta.


DECLLC,s.v.,797: forma contracte d'acodolera» 


Malgrat que l’inefable Pablo Casado Blanco (1 de febrer de 1981)  sembla que deixarà la política   dubtem  molt però, que deixi el pessebre, oi? -  deixa fortament arrelada la llavor de l’odi, avui algú em deixava un comentari a facebook qualificant-me de “ subnormal” , s’identifica com un andalús , no ho tinc gaire clar, conec moltes persones provinents d’aquella regió. Sense cap mena de dubte és un gamarús.