El Jordi Bolòs i Masclans , la Rosa
Maria Asensi i Estruch , el Maties
Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), el
Llibert Claver i Salvat, el Joan Cruanyes i Ràfol, i l’Enric Romea i Rosas, escriuen
del Castell de Bolquera, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0711501.xml
Al costat occidental de l’església parroquial, refeta en època moderna, hi
ha una torre de planta quadrada que recolza sobre la roca. La torre fa, a
l’exterior, 7, 35 × 7, 25 metres i el gruix
dels murs és d’aproximadament 1, 50 metres .
Fotografia de Vicent Miralles Tortes.
En l’actualitat té una alçada de poc més de 9 metres , repartits entre un
nivell a peu pla i un primer pis; segurament, en un moment original, d’acord
amb la situació de les espitlleres exteriors, hi havia tres nivells diferents.
Ja modernament, sobre el que s’havia conservat de la torre medieval, es va
edificar una altra planta per al campanar, que hom va cobrir amb una coberta
piramidal.
Actualment, a l’interior hi ha diversos trespols, que no és pas segur que
coincideixin amb els originals, que devien ésser de fusta.
Al nivell del primer pis, hi ha una coberta feta amb una volta de canó, que
arrenca a 2 metres del terra actual i
assoleix una alçada màxima de 4 metres , amb relació a aquest trespol (i de 9,
30 metres amb relació al conjunt de
l’edifici).
A la façana meridional, ara hi ha oberta una porta moderna; a uns 5 metres hi ha una espitllera i a uns 7, 5 metres n’hi ha una altra.
A la façana nord també hi ha dues
espitlleres més, en dos nivells diferents.
Si entrem a l’interior, veiem que a la façana est, adossada a l’església,
hi ha, a peu pla, sobre la roca, el que segurament era la porta original. A la
façana oest, tant en aquest nivell com en un de superior, hi ha diverses
espitlleres, actualment cegades per un habitatge fet en aquest costat.
Els murs, força gruixuts, són fets amb pedres irregulars de mida mitjana,
arrenglerades en filades. Als caires, tal com sol esdevenir, hi ha carreus més
grossos (30 cm d’alt × 60 cm de llarg).
Per les seves característiques, podem datar aquesta torre cap al segle XIII.
Bolquera, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes,
Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la
Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa,
Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta
Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de
la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent
i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà,
Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus,
Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta
i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats,
Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma
part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis
fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals
i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
La mal dita República Francesa, no feia fàstics a quedar-se amb uns
territoris que li consta es “ cedien” de manera il·legal per la corrupta monarquia espanyola, a la no
menys corrupta monarquia francesa, a la que sortosament però, acabaven tallant
el cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada