Tornava de la meva primera
visita a l’Institut de Teràpia Neural , al carrer d’Alfons Sala, 75, de
08202 Sabadell, i comprovava que el Jordi Vila Juncá publica a facebook, una fotografia a vista d’ocell d’Organyà
– del seu Organyà – el nucli de població està situat a la dreta del Segre, al sector on el
riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu
pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la
ribera de Nargó. De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la
vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i,
també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que
baixa de Montanissell (s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i
entra al terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (1 213 m) i
la de Santa Fe (1 207 m).
El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Solà,
contrafort sud-est de la serra d’Ares, serra que és separada de la muntanya de
Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó. Hom pot esmentar encara Montdellit
(1 147 metres ), contrafort oriental de la muntanya de Nargó. Prop seu hi ha
les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera.
No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha
l’enclavament de Fontanet, del municipi de Cabó. El municipi, amb la vila i el
santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d’Organyà, delimitada gairebé
enterament per esperons i contraforts muntanyosos. El terme limita
administrativament al N i a l’E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb
Coll de Nargó i a l’W amb Cabó.
Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre per la
riba dreta. D’aquesta carretera surt un ramal que duu a Fígols, un segon branc
que mena a Cabó i segueix fins a Anell, seguint el riu de Cabó, i d’aquest, en
surt un tercer que porta a Senyús.
En aquesta ocasió, afegim una “ torna”, un deliciós relat de l'ENRIC XICOY I COMAS ( Vic, 10/11/73 )
http://enricxicoy.blogspot.com/2007/05/organy-els-ganxons.html
No sempre l’encerta la paremiologia, quan diu “hostes vingueren que de casa ens
tragueren”, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada