El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia a vista d’ocell de Montanissell, poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1134 metres d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.
Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó; altres
camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent.
L’església parroquial de Sant Joan
és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent. Voltada del
cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada
sostinguda per dos arcs torals; l’absis, semicircular, és ornamentat
exteriorment amb arcuacions llombardes. La festa major s’escau el segon
diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/esglesia-de-sant-joan-de-montanissell.html
http://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/05/sant-joan-de-montanissell-coll-de-nargo.html
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/mare-de-deu-de-la-salut-montanissell.html
El lloc de Montanissell (vila de Montangocello) és esmentat el 988, any en
què pervingué al bisbe i la canònica d’Urgell per una permuta que realitzaren
amb el comte Borrell II. El papa Benet VIII, el 1012, en confirmar els béns de
l’Església d’Urgell, esmenta la vila de Montaneonzello. Roger de Foix, vescomte
de Castellbò, el 1253 comprà els drets que G. de Sallent tenia sobre els llocs
i castells de Montanissell, Sallent, Centinyà i Pinyes. D’aleshores ençà
pertangueren al vescomtat de Castellbò, integrats al quarter d’Organyà, dins el
qual formaven la batllia de Sallent i Montanissell el 1519, de la qual era
batlle el mateix que tenia la vila d’Organyà. La batllia susdita comprenia els
llocs de Sallent i del castell de Sallent, el mas de la Pera, el lloc de
Galleuda, que era deshabitat; el lloc de Pinyes, el de Centinyà, el de
Montanissell, el del Fenollet i el de Carreu de Gavarra, que era deshabitat.
Formà municipi independent fins el 1969.
L’antic terme comprenia els pobles de Sallent d’Organyà i Valldarques, el
despoblat de Pera-rua i els llogarets dels Prats i Estremós i l’antic terme i
masia de Fenollet.
El lloc de Montanissell havia estat identificat en la historiografia
moderna amb el Montanione que apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral
d’Urgell. Tanmateix, el terme de Montanione o Montagnono no pot ser el del
castell de Montanissell. En un document del 1030, d’una venda que féu Ermengol
d’Urgell a Arnau Mir de Tost “de ipsum castrum de Guardia et de Montanione et
de Ossass et de Malogrado”, s’esmenten els límits del terme d’aquests llocs,
que afrontava amb el terme de Tost i la serra de Prada, amb el Segre a llevant.
Aquests punts de referència són prou clars per a fer-nos desestimar la
identificació susdita i dur la recerca de Montanione al municipi de la Guàrdia
d’Ares o als seus voltants.
Quan al topònim :
https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/V/327.pdf
Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.
Afegiu-vos a la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a a
dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmaail.com
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html
Catalunya us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada