dilluns, 7 de març del 2022

MONTANISELL A VISTA D’OCELL. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ.

 El  Jordi Vila Juncá, publica una fotografia a vista d’ocell de Montanissell, poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat dalt d’un turó, a 1134 metres  d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una muralla calcària.





Vora la pista d’Organyà passa un camí que duu a Coll de Nargó; altres camins que hi conflueixen menen a Cabó i a Sallent.


 L’església parroquial de Sant Joan és sota mateix de la cinglera, dominant la població, a ponent. Voltada del cementiri, l’església és romànica, d’una nau coberta amb volta apuntada sostinguda per dos arcs torals; l’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes. La festa major s’escau el segon diumenge d’octubre i per Sant Joan es fa un aplec.


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/esglesia-de-sant-joan-de-montanissell.html

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/05/sant-joan-de-montanissell-coll-de-nargo.html

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/03/mare-de-deu-de-la-salut-montanissell.html


El lloc de Montanissell (vila de Montangocello) és esmentat el 988, any en què pervingué al bisbe i la canònica d’Urgell per una permuta que realitzaren amb el comte Borrell II. El papa Benet VIII, el 1012, en confirmar els béns de l’Església d’Urgell, esmenta la vila de Montaneonzello. Roger de Foix, vescomte de Castellbò, el 1253 comprà els drets que G. de Sallent tenia sobre els llocs i castells de Montanissell, Sallent, Centinyà i Pinyes. D’aleshores ençà pertangueren al vescomtat de Castellbò, integrats al quarter d’Organyà, dins el qual formaven la batllia de Sallent i Montanissell el 1519, de la qual era batlle el mateix que tenia la vila d’Organyà. La batllia susdita comprenia els llocs de Sallent i del castell de Sallent, el mas de la Pera, el lloc de Galleuda, que era deshabitat; el lloc de Pinyes, el de Centinyà, el de Montanissell, el del Fenollet i el de Carreu de Gavarra, que era deshabitat.


Formà municipi independent fins el 1969.


L’antic terme comprenia els pobles de Sallent d’Organyà i Valldarques, el despoblat de Pera-rua i els llogarets dels Prats i Estremós i l’antic terme i masia de Fenollet.

 

El lloc de Montanissell havia estat identificat en la historiografia moderna amb el Montanione que apareix mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Tanmateix, el terme de Montanione o Montagnono no pot ser el del castell de Montanissell. En un document del 1030, d’una venda que féu Ermengol d’Urgell a Arnau Mir de Tost “de ipsum castrum de Guardia et de Montanione et de Ossass et de Malogrado”, s’esmenten els límits del terme d’aquests llocs, que afrontava amb el terme de Tost i la serra de Prada, amb el Segre a llevant. Aquests punts de referència són prou clars per a fer-nos desestimar la identificació susdita i dur la recerca de Montanione al municipi de la Guàrdia d’Ares o als seus voltants.


Quan al topònim :

https://kms.cat/crawler/onomasticon/download/V/327.pdf


Poseu l’Urgell sobirà a la vostra agenda.


Afegiu-vos a la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a a dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmaail.com


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-la-rectoria-i-possiblement.html

Catalunya us ho agrairà. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada