dilluns, 14 de març del 2022

EL PONT DEL REMEI. VIU DE LLEVATA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

L’Agnes Trilla Boquet, publica una fotografia del pont de Viu de Llevata ,conegut com pont del Remei , situat al costat est del nucli, al camí que comunica el poble amb Hostalets, Erta i Sas, per salvar el barranc del mateix nom.




Es tracta d'un pont d'un sol ull, format per dos paraments laterals de carreus més o menys treballats, entre els que segurament hi ha un reblert de runa o rocalla resultant de la construcció, fins a arribar al nivell on està col·locat el paviment.


La sola del pont del Remei té una amplada de 2 metres . Els paredons que confinen el tauler tenen una amplada de 2 metres . Els paredons que confinen el tauler tenen una alçada de 0,40 metres  per 0,40 metres  d'amplada a ambdós costats i són la continuació dels paretons laterals. L'estat de conservació és deficient a causa de la important vegetació que l'envolta i que fins i tot creix sobre el tauler. Un dels paretons s'ha ensorrat parcialment i ha afectat al tauler en aquest punt.


No s'ha trobat cap document que faci referència al pont o al camí on es troba situat. Informacions aportades per la gent de la comarca, i per la tipologia del pont, es creu que inicialment devia ser una palanca de fusta que va ser substituïda al Segle XIX pel pont de pedra actual.


Viu de Llevata fou municipi independent fins  l’any  1968, dara en la que “ manu militari “ s’integrava al municipi del Pont de Suert  L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui (amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui), Adons (amb la caseria de la Beguda d’Adons) i Abella d’Adons.


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que la primera part d'aquest topònim ve del llatí Castrum Vivitianum,  i  la segona, de la forma preromana llatinitzada glebata, referida als prats de muntanya que existeixen en aquest lloc.


En aquests dies veiem esborronats els terribles efectes del Genocidi que la
Rússia de Putin, practica contra Ucraïna, Mutatis Mutandis ,  molts persones entenen ara que Carles Puigdemont i Casamajó ( Amer, Selva, 29 de desembre de 1962), prenia – malgrat que això li suposava un gran sacrifici a nivell personal, a ell, i a la resta de membres del seu govern -  la decisió correcta.  
 


El genocidi que Rússia practica a Ucraïna, amb la permissivitat dels mals dits països democràtics – a Catalunya d’això en tenim memòria - , esta deixant les primeres planes de la premsa “ oficial”, que es fa ressò entre altres de la convocatòria de vaga del sector del transport:

 https://www.antena3.com/noticias/economia/transportistas-estallan-gobierno-convocan-huelga-14-marzo-rien-

nosotros_202203086227bd22f5e39e0001f0a277.html

Venen mals temps per a la musica, oi? 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada