El Pere Magrià publica una fotografia de l’església parroquial de
Colera, a l’Empordà sobirà, advocada a l’Arcàngel
Sant miquel.
Llegia que el poble de Sant Miquel de Colera fou edificat de nova planta a
finals del segle XVIII.
Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament armat dels
militars feixistes encapçales pe general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República- l’únic en
la història que es pot qualificar així - tota la zona de l'església va quedar
destruïda pels bombardeigs.
Moltes de les cases que envoltaven el temple foren reconstruïdes, mentre
que l'església situada dins del nucli urbà de la població de Colera, a la banda
de llevant del poble i delimitada pels carrers de l'Església i de Dalt, calgué
refer-la de nou. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email
castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat en diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals i
absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta de
canó amb arcs faixons i llunetes, les quals presenten petites finestres de mig
punt per il·luminar l'interior del temple. L'absis presenta una volta de quart
d'esfera i un arc triomfal de mig punt, les capelles laterals estan cobertes
amb voltes rebaixades i la sagristia amb una volta de mirall. Als peus de la
nau hi ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut per una gran
volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d'arc rebaixat
emmarcat amb carreus de pedra, al que s'accedeix mitjançant una escala de cinc
graons que salva el desnivell entre el carrer i l'interior del temple. Damunt
seu hi ha una fornícula de mig punt sostingut per impostes i amb l'ampit
motllurat, amb una imatge de bronze de sant Miquel arcàngel. A la part superior
del parament hi ha un rosetó decorat amb vitralls. A l'extrem de ponent de la
façana hi ha tres esveltes obertures de mig punt, tapiades i decorades amb
creus llatines. A l'extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d'una torre
de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre
obertures de mig punt a la part superior de l'estructura. La campana presenta
l'any 1951 gravat a la superfície.
De l'interior del temple destaquen les imatges religioses de les capelles
laterals i el retaule de l'altar principal.
Fotografia de Jacob Casquete Rodríguez.
2009. Vista de l'altar major de l'església.
La construcció està arrebossada i emblanquinada, tant a l'interior com a
l'exterior.
Quan al topònim COLERA. - DCVB,s.v.,266 Etim.: incerta. - GRIERA,39: A Colera, tenim,
probablement, un derivat de Collis i no de Colus, avellaner.
Possiblement, tenint la paraula collera un significat especial, «espècie de
jou», ha condicionat que Colera no present la L procedent de LL, típica del
català. Amb freqüència un matís fonètic serveix per evitar una homonímia
molesta.
DECLLC,s.v.,797: forma contracte d'acodolera»
Malgrat que l’inefable Pablo Casado Blanco (1 de febrer de 1981) sembla que deixarà la política - dubtem molt però, que deixi el pessebre, oi? - deixa fortament arrelada la llavor de l’odi, avui algú em deixava un comentari a facebook qualificant-me de “ subnormal” , s’identifica com un andalús , no ho tinc gaire clar, conec moltes persones provinents d’aquella regió. Sense cap mena de dubte és un gamarús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada