El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici que acollia l’escola de
Toloriu, a 1.240 metres d'altitud a la
baga del riu Segre en un replà del vessant esquerre del riu, avui és un nucli
de població del municipi del Pont de Bar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la
província més espoliada de Catalunya, Lleida.
Li expliquen que a l’ escola de
Toloriu , hi anava també la
quitxalla de Bar que està escassament a
un quilòmetre de distància.
El local de l'escola aixopluga avui als
caçadors .
La vivenda de dalt era per al mestre/a.
La paremiologia parla de les dones
de Toloriu en termes elogiosos
A Aristot són les orelludes; a Pont ja no ho són tant; a Toloriu, la
ponzelleta i a Bar, la flor del ram
Disposen d’una excel·lent pàgina informativa :
En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos
coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de
totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions
van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.
La Mancomunitat de Catalunya , i
desprès la Generalitat durant la II República, intentaven millorar la vida
arreu de pobles, viles, i ciutats.
La dictadura a requeriment dels
capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per
facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata “. Ara, quan les màquines substitueixen aquesta
mà d’obra, el sistema no els dóna cap
alternativa.
Esperem a l’email
castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que
acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys
desprès de la seva implementació.
L’ Antonio Lascorz Pérez, em deia; l’Antonio Moras Navarro, era company meu
al col·legi Pare Poveda de Barcelona, més tard es va llicenciar en història medieval, era una gran persona,
va morir fa uns cinc anys.
Li demanava dades del lloc i data de naixement i traspàs, i li expressava
el meu desig de fer una reconeixement de la seva gran tasca, en l’àmbit del Patrimoni Històric.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19; confiem que
així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa
amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions
físiques i/o psíquiques, i aquells que
no tenen una bona situació econòmica.
Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824. víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf
Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de víctimes
Els responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral
almenys de moment, confiem que els madrilenys també recuperin el seny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada