El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local/comarcal RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
En aquesta ocasió m’enviava
fotografies de l’església de Naüja, advocada a l’apostol Sant
Jaume. Naüja d’ença de la irregular cessió
que feia Felip IV de Castella i III
d'Aragó, a Lluís XIV de França, pertany
a la mal dita República Francesa, que en materia de repressió de la llengua i
la cultura catalana, és molt, i mot pitjor que totes les dictadures, del món
unidal, inclosa la Birmana.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0051147.xml
El Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992), i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401am.xml
La parròquia de Naüja, escrita sota la forma Anaugia, és citada en l’acta
de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat l’any
819, però que en realitat fou redactat al final del segle X. De l’inici del
segle XI, hom té notícia que tant el monestir de Santa Maria de Ripoll com el
de Sant Miquel de Cuixà tingueren a Anauga diverses propietats, que foren
confirmades per les butlles que el papa Sergi IV els atorgà, respectivament,
l’any 1011.
Una altra referència del lloc de Naüja data de l’any 1052 en el testament
dels esposos Bonfill i Logrídia. Segons aquesta acta testamentària, Bonfill, en
cas de mort, deixava l’alou que posseïa in villa Anauga a la seva muller i als
seus fills, amb l’obligació de donar cada any dues lliures de cera a la
canònica de Santa Maria de la Seu. Logrídia, per la seva banda, en cas de morir
ella primer, deixava al seu marit en herència tot el que posseïa al Conflent, a
condició que després de la mort d’ell i els seus fills, totes les propietats
romanguessin a la susdita canònica. Encara molts altres documents de l’onzena
centúria fan esment per diverses causes del lloc de Naüja.
A l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314 hom sap que l’ecclesia
Sti. Jachobi de Anuya fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona,
segons es relaciona en la llista de parròquies visitades d’aquella època que ha
pervingut. D’altra banda, el capellà d’Anahugia contribuí a satisfer la dècima
recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1391.
De l’edifici romànic primitiu, no ha romàs gairebé res, ja que aquest
temple parroquial, d’una sola nau, va ser totalment reconstruït al segle XVIII;
durant les obres practicades en la centúria esmentada es va suprimir l’absis
semicircular i s’obrí una porta nova on es pot llegir la data del 1737. Només
es conserva d’època romànica una part del mur meridional, prop del presbiteri,
on hom distingeix encara les traces de l’antic arc triomfal de mig punt. A la
façana de ponent s’alça un campanar d’espadanya d’un sol ull.
La decoració interior té diversos elements d'interès. Comprèn dues taules
gòtiques pintades, de començaments del segle xvi, que havien format part de
l'antic retaule de l'altar major (1743?) i representen dues escenes de la vida
de sant Jaume el Major i dues de la de sant Jaume el Menor. L'actual retaule de
l'altar major és una peça de 1759 (o 1747, segons altres fonts), d'una factura
gòtica una mica ingènua. Destaquen també el retaule del Crist, una obra
igualment del 1759, i dues marededéus, una de sedent (segle XIII o començament
del XIV) i una altra dedicada al Roser, del segle XVIII. La decoració es
completa amb una pintura mural que mostra els Apòstols, suposadament del segle
dissetè.
Quan al topònim , el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de
març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) el fa derivar etimològicament de sa naüja (< basc naba
oia, ‘pleta de la vall’, en Congr. Barc. 414).
El Vicent Miralles Tortes , publica unes esplèndides fotografies.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara 20.810. víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades - declara 22.589. víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210305_cam_covid19.pdf
Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada