dimarts, 2 de març del 2021

FARMÀCIA BUJONS. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

Llegia al Mapa de Patrimoni ;  la farmàcia Bujons era propietat de Josep Antoni Bujons.


Va ser inaugurada l'any 1842 i va estar oberta al públic fins l'any 1957; durant aquest temps va continuar mantenint l'essència de les farmàcies del segle XIX.


La façana va ser esgrafiada per Ferran Serra Sala (Barcelona, 1905 - 1988) Ferdinandus Serra,  al 1954; conté l'al·legoria de la professió de farmacèutic : la serp cargolada en una copa i mostra la data de 1841 corresponent a la rehabilitació de l'edifici per convertir-lo en farmàcia.




 Tenia una gran vidriera amb contraportes de fusta típics dels comerços del segle XIX.


A la part baixa de l'edifici trobàvem la botiga, amb un mostrador de fusta i prestatgeries amb pots farmacèutics amb els noms de les substàncies que contenen.


L'interior de l'edifici es va ensorrar recentment i actualment (2014) està en procés de rehabilitació per poder restituir i museïtzar els elements de la farmàcia del segle XIX.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18593


 L'edifici de la farmàcia és seu del Centre d'Estudis Martorellencs i de la Fundació Bujons -Vivó.

http://www.cemartorellencs.com/images/Butlletins/Apunts_1/CEM_Apunts_01_Acasanostra_R.pdf


Martorell més enllà dels seus esgrafiats,  i de l’altíssim honor de tenir entre els seus fills Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ],  ha deixat malmetre els “seus encants naturals”, carreteres, autovies, autopistes, línies fèrries, ponts,.., han encotillat el seu nucli urbà, aïllant-lo.


Les façanes esgrafiades, indubtablement,  son un tresor que Martorell ha de saber explotar per atreure el turisme, i per fer revifar el seu  nucli antic.


A qui correspongui, recordar-li que ja fa tard, malgrat que com deia l’Ermessenda de Valrà “  mai és tard mentre toquen hores”, oi?.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.442 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210301_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.694.

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.


Pensem però, que aquesta fita sinistra, no hauria de ser motiu de goig, ni pels Partits de l’Eix, ni a per a ningú.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada