El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
En aquesta ocasió m’enviava
fotografies de
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1533002.xml
La primera notícia coneguda del lloc de Bóixols data de l’any 997, en la
donació feta pel comte Ermengol a favor de Santa Maria de la Seu de la vila de
Sallent, que, per ponent, afrontava amb el grau de Boxols. En un document del
1022 relatiu al castell de la Rua, s’esmenta el pont de Bóixols com a límit
d’aquell. Per una convinença signada entre el comte Ermengol II d’Urgell i el
bisbe d’Urgell, Ermengol, signada entre el 1024 i el 1035, el bisbe d’Urgell
rebia els castells d’Abella i de Bóixols, amb els seus termes. En els dos
testaments conservats de Guillem Guitard de Caboet, datats l’any 1109 i 1110,
figuren diverses deixes de béns que tenia a la vila, a més del seu castell.
La primera referència de l’església i la parròquia de Sant Vicenç és de
l’any 1076, en què apareix documentat l’apendicio Sancti Vicenti. La història
de Sant Vicenç de Bóixols ha estat molt determinada per la seva posició
geogràfica, que ha fet que passés, dins del mateix bisbat d’Urgell, d’una
demarcació a l’altra. L’any 1391, el capellà de Bóixols, que havia de pagar de
dècima 14 sous, era dins del deganat d’Urgellet, mentre que vers el 1526,
Bóixols formava part de l’oficialat d’Organyà. En la visita pastoral del 1758,
Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Esteve d’Abella, formava part de
l’oficialat de Tremp, mentre que el 1904 fou segregada de la parròquia d’Abella
i unida a Organyà. L’any 1758, l’edifici de Sant Vicenç estava en bon estat,
tenia tres altars i una sagristia, però mancava de fonts baptismals
Sant Vicenç és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de
perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també de perfil apuntat com
l’arc presbiteral que obre l’absis semicircular i que capça la nau per llevant.
A aquesta nau s’han afegit sengles capelles rectangulars, als costats nord i
sud, que mig amaguen exteriorment el semicilindre absidal, sobre el qual s’ha
construït un petit campanar de torre, d’un sol nivell d’obertures.
La porta actual s’obre a la façana oest, però al mur sud es conserven
vestigis d’un arc paredat, que sembla que correspon a l’obertura d’una porta,
que devia ser l’accés original al temple. Al centre de l’absis s’obre una
finestra de doble esqueixada, exteriorment formada per un cos rectangular fet
en pedra tosca, que emmarca l’obertura.
L’aparell és de carreu, de pedra calcària local, ben tallat en peces
quadrades, disposades en filades molt uniformes i regulars que, juntament amb
la configuració de l’espai interior, palesen les formes arquitectòniques del
segle XII avançat, o potser ja del segle següent
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24904
Quan al topònim Joan
Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar,
Maresme, 2 de gener de 1997) té les seves arrels en la paraula romànica que
designa l'arbust o arbret del "boix", molt abundant en aquestes altes
terres.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara 20.810. víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades - declara 22.589. víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210305_cam_covid19.pdf
Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.
Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada