dissabte, 13 de març del 2021

EDIFICI DEL SINDICAT VITÍCOLA COMARCAL DE MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ. OFICIALMENT "BAIX".

Topava amb l’església  – en sentit figurat -  quan intitulava les cases conegudes com d'en Parellada, com LES “CASES BARATES” AL CARRER DE MONTSERRAT. MARTORELL.EL LLOBREGAT JUSSÀ.


En el món de publicitat hi ha una màxima, “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ”,  amb la publicació de LES“CASES BARATES” AL CARRER DE MONTSERRAT. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ, aconseguíem sense cap mena de dubte, un record d’intervencions, i espero – això ja serà més difícil de comprovar-  despertar l’interès pel Patrimoni Històric.


Continuava, a  Martorell hi ha  - encara – malgrat la gran devoció a  Santa Maria de l’Especulació, força elements que mereixen un comentari, no dissortadament ja però, l’edifici de l’antiga Central Elèctrica, que tenia el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/revall-14-antigua-central-elctrica


La comarca del Llobregat jussà – oficialment BAIX/BAJO no es considera, turísticament atractiva, nosaltres però, defensem que  té molts atractius, que potser no es “ saben/volen vendre” adequadament.  


Llegia al Mapa de Patrimoni  que l’edifici modernista s’aixecava  l'any 1917, segons el projecte de l’arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 – 1951),  per albergar el sindicat vitícola comarcal de Martorell.







El propulsor del sindicat i primer president va ser Francesc Santacana Romeu. (Martorell, 1883 – Martorell, 1936) que va promoure la seva idea cooperativista entre amics i coneguts; que van passar a formar part del Sindicat vitícola.




La seva activitat inicial es va centrar en l'elaboració de dos sots-productes, infravalorats en aquell moment, derivats del vi: la brisa i la mares.


L'eix de comunicacions on s'ubica Martorell i la seva proximitat a Barcelona varen fer que la producció d'alcohol, a partir d'aquest productes, trobés ràpidament el seu espai en el mercat.


L’any 1922 es va ampliar amb la secció d'adobs que va introduir els adobs químics a la comarca i l'any 1930 es va incorporar la fabrica de licors que va arribar a elaborar 24 especialitats de licor i 12 de colònia; al 1931 es va incorporar un molí per a pinsos i es va comprar la fàbrica de licors de vídua d’en Josep Domènech Martorell.


També es va obrir un comerç detallista a la plaça de la vila "La Sucursal".


El sindicat vitícola va gaudir de gran prestigi a Catalunya arribant a participar en la Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 i obtenint un "gran premi" i "medalla d'or"; també va participar en el II Congres internacional de la Vinya i el Vi de 1929, on també obtingué una medalla d'or pels seus productes.


En poc temps es varen obrir 38 delegacions passant dels 1200 cooperativistes inicials a 3775 l'any 1932.


Les instal·lacions comptaven amb 32 cups que podien contenir 4 milions de kg de brisa.


Els costos de les instal·lacions eren suportats pels mateixos cooperativistes, fet que va provocar que els que més varen invertir volguessin entrar a la junta provocant discrepàncies que varen portar a la crisi de 1933.


L'edifici principal és una fàbrica d'estil modernista de quatre plantes, amb quatre façanes vistes. A la de llevant hi apareix la inscripció "1917 Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell". La façana nord (principal) té dues finestres amb reixes de ferro forjat a la planta baixa, una balconada amb dues obertures al primer pis i dos balcons a la segona, tots amb barana de ferro forjat. Al mig dels dos balcons de la segona planta hi ha una pintura al·legòrica sobre la verema. Està rematada per un coronament amb formes arrodonides i cornisa motllurada. A la façana oest hi ha la mateixa inscripció que a la de llevant i un gran mural referit a la verema. A la coberta, hi ha quatre hídries, una a cada cantonada de l'edifici.


També es protegeix una torre construïda amb maons que es troba a l'extrem sud del recinte del sindicat. És una torre de base quadrada rematada amb una barana amb pilastres també construïda amb maons vistos.


També es protegeix el monument al·legòric que hi ha al pati interior amb esgrafiats de Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) i uns dipòsits que hi ha en una nau a l'extrem de ponent del recinte.


No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19;  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.803. (T víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210312_cam_covid19.pdf

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia 20.982.

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada